Contra la mandra
Quina mandra! No m’ho puc estalviar? Si ja està tot dit... Per què he de parlar de política? De fet, no hi ha gaire res de nou. Com diu? Que en Carles Puigdemont ha dit que es presenta? Entesos. A veure quin programa proposa i, si ens convenç, el votarem. Si no ens convenç, no el votarem. No cal parlar-ne més. Tema acabat.
– Ho diu molt aviat vostè que s’ha acabat. La tornada del president de l’exili canvia moltes coses. Miri, les eleccions s’han convocat quan Esquerra ha entès que la llei de l’amnistia podia donar peu a aquesta tornada. El president Aragonès s’ha afanyat a anar a Madrid a demanar un finançament similar al basc i navarrès...
– Perdoni, s’han convocat eleccions quan el govern no ha pogut aprovar el pressupost. O no és així?
– Sí, té raó. Però no em pot negar que no és igual anar a les urnes amb en Puigdemont a les llistes que sense. I el president actual seria mal polític si no ho tingués en compte. Com a líder del seu partit ha de fer per maneres de guanyar les eleccions i continuar governant, si és això el que vol el país.
– Això, tots els polítics. Ara haurem de deixar que s’expliquin. I, si deixen d’insultar-se els uns als altres, els entendrem més bé. I no podem oblidar que, formalment, tot va començar quan el president Mas, desesperat pel maltractament al qual l’Estat sotmetia a Catalunya, va anar a Madrid a demanar una mena de concert econòmic, Rajoy li va dir que ni parlar-ne i Mas va decidir estripar les cartes i començar el que hem anomenat el procés.
– Així que hem de creure que Aragonès va anar a Madrid, més que per demanar ingènuament un concert econòmic, per fer memòria a un Estat que intenta girar full, la gènesi del problema. És com si els hagués dit: Rajoy es va equivocar i ja veieu què va passar. Un desastre. Tornem al punt de sortida. Comencem més bé. Negociem de veritat una formula per revertir una injustícia que ja fa massa temps que dura.
– Vostè creu que l’han entès? O que l’han volgut entendre?
– Caldrà deixar que pensin i paeixin el missatge. Potser sí que preferiran donar a Esquerra un argument electoral que esperar i arriscar-se a haver de negociar amb Puigdemont, ara que ja el coneixen bé. Haurem de tenir paciència, com gairebé sempre. Al final, no me n’he sortit i hem parlat de política.
