Sor Lucía i la guerra a Ucraïna

Aquest vespre a dos quarts de vuit, a l’aula magna de la Casa de Cultura de la Diputació de Girona, Sor Lucía Caram, la monja dominica argentina, presenta el seu darrer llibre, Invitados a reconstruir. Ucrania, la guerra y la compasión, un llibre que ha escrit per recaptar fons d’ajuda al poble ucraïnès i per conscienciar del que està passant a poques hores d’avió de casa nostra. La presentació la farà amb el president de la Diputació de Girona, Miquel Noguer, que s’ha involucrat en moltes ocasions en les missions que ha emprès Sor Lucía. Formalment hi ha guerra a Ucraïna des de la invasió russa del 24 de febrer del 2022, fa poc més de dos anys, però els analistes expliquen que Ucraïna va perdre la pau des de la invasió del Donbàs des de fa més de deu anys i que viu amenaçada des de llavors. De fet moltes famílies van poder fugir aquell moment i algunes d’elles van arribar a casa nostra. Aquesta coneixença va ser la que va fer que Sor Lucía conegués aquella realitat i, amb la guerra, s’involucrés a fons. Són més de vint els viatges que hi ha fet, portant ajuda humanitària, ambulàncies, vehicles, un hospital de campanya i moltes coses més.

Fa una certa gràcia, llegint la biografia d’aquesta monja nascuda a Tucumán el 1966, quan se la defineix com a monja dominica contemplativa. Dic això de la gràcia perquè l’he conegut i estic segur que contempla les pautes de pregària, estudi i vida en comunitat quan pot, però el cert és que les combina amb un activisme desenfrenat per ajudar els més necessitats. Ho fa des del convent de Santa Clara de Manresa, però el seu activisme ha arribat arreu del país. Amb el projecte Mosaic de salut mental, el Grup de Diàleg Interreligiós de Manresa i, especialment, mitjançant la Fundació del Convent de Santa Clara. Ha publicat quatre llibres que expliquen molt bé la seva filosofia: Mi claustro és el mundo, A Dios rogando, Sor Lucía se confiesa i #Invulnerables. Li he sentit a dir algunes vegades que ella prega i demana a Déu, però que va entendre que també “havia de demanar a tot Déu”. Té l’ajuda del papa Francesc, a qui coneix i a qui informa.

El llibre que presenta és dur, molt dur. Ha estat a Ucraïna i ha conegut molts nens que s’han quedat orfes, mares que han perdut el fill i han vist, literalment, com soldats violaven la seva filla de 13 anys. Ha tractat amb ferits de guerra, gent que feia una vida normal i que ha vist trasbalsada la seva vida, molts dels que han perdut els seus pares, germans, parells, fills o amics. La monja més coneguda de Catalunya es va sentir profundament commoguda i va decidir anar a Ucraïna, la primera vegada fent més de tres mil quilòmetres en furgoneta. Hi ha tornat moltes vegades i diu que hi tornarà perquè, encara que ja sap que hi ha interessos creats i armamentístics darrere aquesta guerra, el que cal és ajudar la gent que pateix. N’ha portat a Catalunya per poder ser operats, alguns dels quals, com el noi que surt a la portada del llibre, han tornat al front. No vol sentir a parlar de xifres ni estadístiques, diu a la contraportada. Per ella el més important és la gent que pateix i que mereix suport per ajudar-los a reconstruir la seva esperança.