Redreçar l’estratègia

Aquestes eleccions no seran només un termòmetre per veure el suport de l’independentisme en general. Tampoc seran només un examen del govern d’ERC en la gestió de la sanitat, l’ensenyament, l’agricultura, la llengua, etc. Ni tampoc seran només una avaluació dels incompliments en matèria d’inversions per part del govern estatal sense cap amenaça per part del govern d’ERC. Seran un examen de tot això, però sobretot seran per veure si l’independentisme està fart de tanta inoperància administrativa i de tanta renúncia política amb l’excusa de la por al PP, i especialment seran sobre si l’independentisme es ressitua sobre una base que es faci respectar com a tal. Principalment seran per veure si entrem en una nova fase de reconstrucció nacional mentre ens preparem per a l’embat definitiu. Alguns han volgut distorsionar tot pacte com si fos un enfangament de renúncies igual com els pactes liderats pel govern caigut. Mentre no es renunciï a cap dret nacional –per exemple a la unilateralitat– qualsevol pacte que suposi un guany estructural real en l’àmbit de la normalització lingüística, l’autofinançament o les infraestructures ens reforça com a país i debilita l’Espanya radial. Tot allò que ens reforça i debilita els nostres enemics no és cap renúncia, és un avenç. El que no ens reforça és predicar eixamplar la base pactant submisament amb l’espanyolisme mentre han desmobilitzat el conjunt de l’independentisme i han eixamplat la base del PSC-PSOE. I sense cap autocrítica. Puigdemont no és només una alternativa verbal a l’estat de prostració d’aquest govern minoritari, porta més de sis anys de lluita política total en condicions del tot adverses. Lluita i victòries parcials. Fets.