Un regal

La com­ple­xi­tat del basc no ha estat obs­ta­cle perquè, final­ment, aquesta llen­gua gua­nyi par­lants, con­cre­ta­ment s’ha pas­sat del 24% al 36,2% de per­so­nes en els últims 30 anys. El grup que més fa ser­vir l’èuscar habi­tu­al­ment són els joves de 16 a 24 anys (33%) i qui menys el parla són els més grans de 65 anys (el 16,7%). Només un 10% no ente­nen el basc. A Cata­lu­nya, per exem­ple, el 81,2% de la població sap par­lar català i el 36% de les per­so­nes es defi­nei­xen com a cata­la­no­par­lants habi­tu­als. La mala notícia en aquest cas, però, és que, men­tre l’èuscar gua­nya par­lants, el català en perd; de fet, ha bai­xat 10 punts els últims 15 anys.

L’escola, o més ben dit la ikas­tola, ha estat el motor de l’èxit. Així ho deta­lla l’Enquesta Soci­o­lingüística de la comu­ni­tat d’Euskadi ela­bo­rada el 2021. Però una de les dades més posi­ti­ves prové dels joves, ja que, en plena ebu­llició de les xar­xes soci­als, en què el cas­tellà s’imposa i el per­cen­tatge més alt d’usu­a­ris també cor­res­pon als joves, és pre­ci­sa­ment aquest grup el que ara mos­tra més suport a la llen­gua, amb la qual cosa el basc cer­ti­fica el seu poten­cial, ja que el major per­cen­tatge de per­so­nes que saben par­lar basc es loca­litza entre els joves de 16-24 anys, quan el 1991 era només del 25%. Comen­cen a ser cons­ci­ents que la llen­gua és un regal.