Prohibit sortir al balcó

Corre entre els pro­fes­si­o­nals del dret una màxima que diu: “On hi ha dos juris­tes, hi ha tres opi­ni­ons.” Una frase que il·lus­tra molt bé que el dret no és una ciència exacta, i que són per­so­nes de carn i ossos les qui inter­pre­ten les lleis i impar­tei­xen justícia; per­so­nes amb opi­ni­ons, pre­ju­di­cis i capa­ci­tat de come­tre errors. Si a més hi afe­gim que bona part de la cúpula judi­cial espa­nyola direc­ta­ment ja passa de l’espe­rit del legis­la­dor i deci­deix fer política per sal­var Espa­nya, ales­ho­res tot és impre­vi­si­ble.

És pre­ci­sa­ment el que passa amb el cas Tsu­nami i la llei d’amnis­tia. Mal­grat els intents de per­fec­ci­o­nar la llei, al final l’hau­ran d’inter­pre­tar i apli­car jut­ges que deci­di­ran si, Codi Penal en mà, els qui pro­tes­ta­ven pacífica­ment i legítima amb Tsu­nami Democràtic come­tien delicte de ter­ro­risme, i si es poden aco­llir a la llei d’amnis­tia. Per això hem vis­cut aquesta set­mana una nova onada d’exi­lis, davant les pres­ses de l’Audi­en­cia Naci­o­nal per reac­ti­var el pro­ce­di­ment. Un pro­fes­si­o­nal i acti­vista com Ole­guer Serra, que ha estat motor dels grans èxits d’Òmnium Cul­tu­ral de les dar­re­res dues dècades, i altres paci­fis­tes, acti­vis­tes i peri­o­dis­tes han hagut de pren­dre una decisió dolo­rosa que demos­tra que la repressió a l’Estat espa­nyol segueix a l’ordre del dia.

Tal dia com avui, un 14 d’abril de 1931, Macià sor­tia al balcó de l’ajun­ta­ment de Bar­ce­lona a pro­cla­mar la República Cata­lana “amb el cor obert a totes les espe­ran­ces”. Més de noranta anys i mol­tes vicis­si­tuds després, el poble català cada vegada té menys motius per a l’espe­rança. I el pit­jor: menys lli­ber­tat per expres­sar-se, per mani­fes­tar-se i, ja no diguem, per sor­tir al balcó a auto­pro­cla­mar-se.