La plaça del peix i els gelats

Narcís-Jordi Aragó i Masó i Mercè Huerta i Busquets ja donen nom a dues places de Girona, la ciutat on van viure, sobre la qual van escriure i pintar i que els va fer patir des d’una visió crítica i una estimació total i entregada. La comissió del nomenclàtor ho havia aprovat i el ple de Girona, ratificat i, finalment, dimarts de la setmana passada es va col·locar la retolació i es van batejar formalment els dos espais, molt propers però diferenciats, com ho van ser la seva trajectòria personal, unida pel matrimoni des del 1961, i la professional, clarament diferenciada. Són dos espais cèntrics i adequats, fins ara sense denominació. La plaça de Narcís-Jordi Aragó està entre la pujada de les Pedreres i el carrer de les Beates, darrere del que sempre hem conegut com el Jardí de la Infància, i la placa commemorativa es troba just al darrere de l’escultura Contra l’invasor de Miquel Blay. Una escultura feta de guix l’any 1891 i que es va fondre amb bronze i es va instal·lar a la plaça després de la campanya endegada per Aragó. L’escultura commemora els setges de Girona, però Contra l’invasor va ser també el títol d’un dels tres articles que van portar Carles Rahola davant els soldats que el van afusellar al cementiri de Girona, el març del 1939. Aragó, des de Presència, va ser un dels gironins que més van reivindicar, si no el que més, la figura de Carles Rahola, esborrada durant gairebé quaranta anys de Girona pel franquisme, que no només li va llevar la vida sinó que també va intentar enterrar la seva obra i la seva memòria. Afortunadament no ho van aconseguir.

La placeta de Mercè Huerta i Busquets està situada a l’encreuament dels carrers Albereda i Vern, on hi ha el monument dedicat a mossèn Cinto Verdaguer, popularment coneguda com la plaça del Peix. Encara que molta gent pensa que s’anomenava rambla de Verdaguer, mai ha figurat al nomenclàtor i fins ara era una extensió de la plaça de Catalunya. Rosa Maria Medir i Huerta, neboda de la Mercè, va explicar que la dedicació de la placeta els agradaria a ella i a en Narcís-Jordi perquè ella hi passava cada divendres per anar a comprar peix al Mercat del Lleó. Eren de costums fixos a la Casa Masó i cada divendres, tot l’any, menjaven peix. I també pensa que els agradaria perquè eren molt llaminers i a la placeta hi ha una gelateria.

Va ser un acte bonic. A més de la Rosa Maria Medir, va parlar també Muntsa Bosch i Aragó, neboda d’en Narcís-Jordi, en un acte introduït per Jordi Falgàs, director de la Fundació Masó, i que va tancar l’alcalde Lluc Salellas. Va reunir molta gent, família, amics i regidors, a més del conseller Nadal i del cronista de la ciutat, Joan Boadas, un paper que li esqueia a l’Aragó però que mai va ocupar. En Narcís-Jordi i la Mercè es van conèixer a Ràdio Girona, els va unir la ràdio, el teatre, la cultura i la ciutat. Ara tenen una placeta que els recorda a la seva Girona. L’Aragó, patge del bisbe Cartañà i que segons confessió pròpia havia somniat ser bisbe de Girona, va ser l’escriptor i el periodista que més va parlar de Girona. La Mercè, figuerenca que va aterrar a la ciutat després de viure a Valls, la va pintar. Girona va ser objecte de la seva estimació i ara la ciutat els recordarà per sempre.