Dutxes i crispetes

A falta de voler emmagatzemar garrafes d’aigua de cara a l’estiu, començaré a fer-ho amb refrescos i crispetes. I les aniré alternant amb dutxes d’aigua ben freda per contemplar com s’ho fan les comunitats de veïns que tenen una piscina per arribar a un consens entre ells davant la possibilitat d’obrir-les al públic perquè es puguin fer servir de refugi climàtic per a persones alienes al bloc de pisos. I és que un tema ben simple, com pot ser el color per pintar l’escala, posem per exemple, es pot convertir en un vertader camp de batalla en una reunió de veïns, un conflicte que pot derivar perfectament en un enfrontament entre ells. I ara s’imaginen debatent sobre l’obertura de la “seva” piscina a gent forana? Tant de bo que hagin canviat les coses però el record que tinc d’haver intentat accedir com a amiga o familiar a una instal·lació privada no és gaire agradable; tot d’ulls posats en la meva persona com si fos una intrusa i intentant escodrinyar exactament d’on sortia. En part s’entenen els recels perquè hi ha qüestions de caràcter legal que queden a l’aire en el nou decret del govern però crec que, si s’han de guiar per la solidaritat, en moltes comunitats s’optarà per fer mans i mànigues per mantenir plena la piscina i preservar-ne l’ús restringit i exclusiu.