Governar i campanya

L’avançament elec­to­ral endèmic i la con­ca­te­nació de comi­cis duu la política a la cam­pa­nya per­ma­nent. Perd l’essència de la quin­zena de dies de cam­pa­nya, en què l’única diferència és que els par­tits dema­nen el vot direc­ta­ment. De retruc, fa més com­plex seguir gover­nant en les llar­gues pre­cam­pa­nyes i cam­pa­nyes. I sobre­tot fixar escru­po­lo­sa­ment allò que esdevé pro­pa­ganda i allò que reque­reix i obliga a no aban­do­nar la gestió diària, com podria ser la sequera actual, o l’oferta edu­ca­tiva per al curs que ve, d’obli­gada decisió per no atu­rar ter­mi­nis. Altra cosa són les pro­pos­tes/pro­mo­ci­ons/anun­cis d’inten­ci­ons dels governs men­tre els par­la­ments estan dis­solts. En els dar­rers dies, el govern o el pre­si­dent han pro­po­sat refer la con­fi­gu­ració de les pis­tes de l’aero­port del Prat, un nou finançament autonòmic, la solució legal per a un referèndum, l’ampli­ació del pla de bar­ris, el pacte per a la rama­de­ria exten­siva, la nova senya­lit­zació labo­ral, l’estratègia con­tra la pobresa infan­til, i avui pre­sen­ta­ran la lluita conra el llo­guer de tem­po­rada. Pot­ser hau­ria estat millor esgo­tar la legis­la­tura si els pro­jec­tes eren urgents. Si no ho eren prou per avançar els comi­cis, per què anun­ciar-los? Fa la sen­sació que s’apro­fita la feina feta que queda al tin­ter de les con­se­lle­ries per ven­dre acció de govern, sem­pre oportú abans d’unes elec­ci­ons, i relli­gar-hi l’argu­men­tari d’ERC, en aquest cas. Tan lícit com qüesti­o­na­ble, perquè resul­tava dilluns indig­nant sen­tir dos con­se­llers fent pro­pos­tes per reduir la pobresa infan­til, amb la legis­la­tura aca­bada. S’intenta que­dar bé amb enti­tats, gre­mis, patro­nals i lob­bies en gene­ral, amb qui s’havia com­promès tirar enda­vant alguna acció de govern, que queda para­lit­zada. Gover­nar és ges­ti­o­nar bé l’impres­cin­di­ble fins al dar­rer minut, i si cal, arre­man­gar-s’hi come­tent errors o encerts, com el con­se­ller Mas­cort amb la sequera. Però no per con­tri­buir a les res­pec­ti­ves pre­cam­pa­nyes, sinó perquè dig­ni­fica ges­ti­o­nar l’admi­nis­tració, que no entendríem, els admi­nis­trats, que quedés para­lit­zada.