Obres per Sant Jordi
Suposo que alguns de vosaltres heu passat o passareu algun cop a la vida per l’enriquidora experiència de fer obres a casa. Alguns masoquistament hi hem hagut de passar més d’un cop. I no pas volent-ho, sinó per necessitat. És un entorn complicat i curiós aquest de fer obres a casa. Per més que t’apliquis allò de “se n’aprèn amb l’experiència” i et perjuris a tu mateixa que “això no em tornarà a passar”, sempre et torna a passar i sempre et desesperes de la mateixa manera. Hi ha qui em diu que no cal posar-se nerviosa, que després, al final, quan tot està acabat és tan bonic que ha valgut la pena. Vaja, igual que parir, penso jo..., que sí, que és un mal tràngol, però que quan veus la cara de la criatureta se te’n van tots els mals (això ho deu haver encunyat un home; m’hi jugo un pèsol). Doncs no, les obres no són igual que parir. Són una simfonia de sons, brunzits, cruixits, espetecs, estrèpits, alguna detonació (perquè clarament era necessària) que es barregen harmoniosament amb olors i fragàncies de les més captivadores i industrials o humanes essències (algunes que col·loquen i tot!) en una atmosfera de pols que cau sinuosament i amb gràcia de dalt a baix o de baix a dalt, amb la virtut d’escampar-se per tota la casa de forma igualitària i inalterable. Amb això vull dir que per més que netegis, la pols s’autoreprodueix a l’instant i sempre et guanya. Com ja deveu saber, l’univers de les obres engloba tot un seguit d’industrials de les més curioses especialitzacions que de forma coordinada saben quan han de venir, l’un després de l’altre, per anar construint plegats. Però què passa quan algú altera la cronologia dels esdeveniments? Quan el lampista li diu al paleta que allò no és cosa seva i l’altre li respon que seva tampoc? O quan les mides del vidre no encaixen amb el forat? O quan les portes no passen per la porta? O quan l’industrial em diu que vindrà a les 8 h i encara l’estic esperant? Què passa amb tot això? Passa, com diu una amiga meva, que et fas més sàvia i “bona persona perquè aprens a controlar la bèstia que portes a dins”. I m’ha semblat poètic compartir-ho amb vosaltres la setmana de Sant Jordi, perquè he après a controlar el drac i l’esquizofrènia de les obres, submergint-me en les pàgines volgudes.
