Àgora
Sánchez té més vides que els gats
La història recent demostra que Pedro Sánchez té més vides que els gats. Resisteix els pitjors contratemps i els seus cops d’efecte l’han fet atractiu i odiat sense haver guanyat les eleccions. El seu darrer cop d’efecte obre un debat sobre la utilització política dels tribunals. Està molest, i creu que ja n’hi ha prou amb l’afer de presumpte tràfic d’influències de la seva dona. Presumpte, perquè no tenim tota la informació, i a aquestes alçades del debat és millor no posar la mà al foc per no sortir escaldat. Tant de bo aquest cop d’efecte aturi l’engegada del ventilador sense cap tipus de prova. Vindrà un moment que ningú voldrà posar-se al capdavant de la política pel risc personal que representa.
Quatre dies de reflexió donen per a molt, i demà s’haurà d’estar preparat per a sorpreses davant de l’escenari que ha obert l’anunci. Primer: convocar eleccions tot i que no ho pot fer fins passat l’any de la darrera convocatòria (30 de maig). Segon: una moció de confiança que obtingui llum verd de la cambra i que tot quedi com està. I tercer: dimitir i designar un substitut. A Espanya, el president del govern no cal que sigui diputat, i per això s’especula amb Rodríguez Zapatero. De tota manera, el rei hauria d’iniciar una ronda de consultes. Sánchez no té número 2. L’afer és personal i no tindria cap sentit convocar unes eleccions que, segons totes les enquestes indiquen, perdria.
Sánchez ha trasbalsat la política. Espanya mostra signes de debilitat. S’arrossega a les institucions crisis com ara la caducitat del Consell General del Poder Judicial, les anades i vingudes del rei emèrit, i d’altres. Les comissions d’investigació del Congrés i del Senat no aclareixen res i es mantenen els dubtes de l’afer Koldo. Augmenten els altercats parlamentaris que no porten enlloc. Amb aquest panorama Sánchez pot plegar. Però no pot fer un avançament electoral. No toca.