Lewinsky i l’abstenció

En la ressaca postelectoral els partits independentistes segur que faran autocrítica i hauran d’examinar a fons perquè han perdut votants, en el cas d’ERC i de la CUP, i perquè no n’han obtingut tants com esperaven, en el cas de Junts. Els pactes que poden sortir del repartiment d’escons actual són molt estranys, però ja se sap que en política mai se sap. De càbales, se’n poden fer moltes, però Aragonès deixant clar que ha captat el missatge i que ERC se’n va a l’oposició ja en descarta unes quantes. En un panorama tan incert, l’única cosa que és clara és que a molts catalans els importa un rave qui s’assegui a cada cadira. Si s’hagués de reflectir la realitat del país, al costat dels 135 escons que ompliran les vuit forces amb representació parlamentària –dues d’extrema dreta, recordem-ho– n’hi hauria d’haver 95 de vuits, els dels abstencionistes. S’ha millorat una mica respecte a les eleccions dels 2021, però la xifra dels que no s’apropen als col·legis electorals és molt alta. Cansament, desinterès o directament desconfiança i rebuig del sistema? Probablement, el problema de la “festa de la democràcia” és que el cartell d’artistes no entusiasma. Però canviant el cartell ja en faríem prou? O l’abstenció ha passat a ser completament estructural i ja no hi ha res a fer?

“Votar és utilitzar la teva veu per ser escoltat i això és el que millor defineix la nostra democràcia.” “Si no et vols queixar durant els pròxims quatre anys has de sortir i votar.” No són frases de cap campanya catalana, són les que acompanyen un catàleg de roba amb Monica Lewinsky com a principal model. La noia que gairebé va costar el càrrec a Bill Clinton ara té 50 anys i després de viure tres dècades buscant l’anonimat s’ha acabat convertint en una activista pels drets de les dones, contra l’assetjament i a favor de la participació política. No sé si tindrà gaire èxit, perquè l’abstenció sol ser més generalitzada entre la població més pobra i vulnerable i la roba que porta ja es veu que no entra en aquesta categoria.