El gat de Schrödinger

Seguint les lleis de la mecànica quàntica tradicional, el procés –altrament dit camí utòpic cap a la independència– estava viu i alhora mort. Mentre no obríem la caixa, com en el famós experiment de Schrödinger, la nostra observació no podia demostrar al cent per cent ni una cosa ni l’altra. En el precís moment d’obrir-la hem sabut, per bé o per mal, que el gat, o sigui el procés, ha passat a estar mort.

La caixa, és clar, són les urnes de diumenge. La realitat, encara que siguin els adversaris els que la magnifiquin de forma més severa, és que aquella energia que el 2012 es va transformar en una cosa prou poderosa per canviar el nostre món ha esdevingut un poder innocu.

Ara bé, també hi ha la coneguda interpretació del multivers. Hi pot haver un món diferent, que s’ha ramificat del nostre, en què conviuen un gat viu i el mateix gat mort en una dimensió diferent. O sigui Catalunya tal volta, en un univers diferent, va esdevenir realment independent l’octubre del 2017.

Les ramificacions poden ser infinites. Sovint m’entra maldecap quan llegeixo alguna d’aquestes suposicions, totes basades en un marc teòric. Hi ha encara una tercera i més perillosa realitat. Aquells que vivint en aquest univers, el de les eleccions de diumenge, es pensen que viuen en un altre, el del 2017.

Després del que hem viscut aquests anys de lluites despietades, encara es fan proclames a la unitat i es consideren noves jugades mestres. Certament amb la ciència a la mà, com va teoritzar Einstein, podem viatjar fins i tot al passat si ets més vertiginós que la velocitat de la llum. Però encara no tenim la màquina, i ell ja ens va advertir d’un detall rellevant de la condició humana: “Només hi ha dues coses infinites al món, l’estupidesa i l’univers. I d’això segon no n’estic segur.”