Vendre la pell de l’ós

Qua­tre dies després de les elec­ci­ons ja tenim cen­te­nars de savis i visi­o­na­ris que han dibui­xat l’esce­nari d’una Cata­lu­nya que ha enter­rat defi­ni­ti­va­ment el procés i que accepta sub­misa una nova etapa a les mans d’un par­tit d’ordre. S’ha impo­sat el seny català arra­co­nant una rauxa inde­pen­den­tista que l’única cosa que havia por­tat al país en els dar­rers deu anys eren mal­de­caps, tiban­tors, bara­lles i mal­fi­an­ces, per no dir un clima polític agre de poca entesa i molta fricció. A Madrid es fre­guen les mans perquè els resul­tats elec­to­rals sem­bla que con­fir­men que l’actu­ació del shwo­man Pedro Sánchez ha fun­ci­o­nat i que el ter­ri­tori ha abraçat la pau i la concòrdia cons­ti­tu­ci­o­nal. A par­tir d’aquí, i segons els vati­ci­nis dels gua­nya­dors, tot serà oli en un llum i la pros­pe­ri­tat i la joia tor­na­ran a la terra cata­lana, que ha sabut tro­bar defi­ni­ti­va­ment el bon camí. Aquesta és la història que ens volen ven­dre, però, si em per­me­ten, que alguns siguin excel·lents nar­ra­dors no vol dir en cap cas que el relat sigui veri­tat. Ni tan sols que l’encerti a mit­ges. Som un país que ha sumat acla­pa­ra­do­res der­ro­tes, però també que ha sabut man­te­nir viu l’espe­rit de la lluita. Amb els resul­tats elec­to­rals a la mà, no fa falta ser cap geni per anun­ciar que l’inde­pen­den­tisme ha patit una acla­pa­ra­dora des­feta. Cert, però d’aquí a afir­mar que ha ini­ciat el camí de la des­a­pa­rició, que la ide­o­lo­gia és morta i enter­rada, i que aquells que recla­men un estat propi només l’obtin­dran en el món dels som­nis hi ha un tram molt llarg. L’inde­pen­den­tisme no ha can­viat de bàndol, s’ha limi­tat a cas­ti­gar un lide­ratge polític estèril. S’ha sen­tit traït i dece­but i s’ha que­dat a casa. Però hi és. Més empre­nyat que mai, més des­con­fiat que mai i més exi­gent que mai. Però hi és. Ara toca refer con­fi­an­ces i tor­nar a tei­xir il·lusi­ons, i no serà ni fàcil ni ràpid. Però fins i tot algú que se n’ha decla­rat ober­ta­ment ene­mic ho té clar. Dimarts, Xavier García Albiol vati­ci­nava: “L’inde­pen­den­tisme no ha anat a votar, però l’inde­pen­den­tisme segueix allà.” I si ho diu ell...