Polònia lliure!

Aquesta setmana el 'Polònia' de TV3 rebia un premi Ondas al millor programa local de l'any, un premi que se suma al reguitzell que s'està enduent la troupe de Toni Soler. I està bé que es premiï la feina, l'esforç, sigui en l'àmbit que sigui, fins i tot sigui qui sigui qui atorga els guardons.

El que cal valorar, però, és que el dia de la gala, Franco, el rei, Montilla, la ministra... van desfilar per a un públic, l'espanyol, que no és el seu, un públic que no va entendre'ls a Mire usté i sobretot per a un canal, Antena 3 TV, que els va fotre una puntada de peu al cul. La desfilada va provocar somriures i aplaudiments més que gratificants i que van contribuir a fer que els catalans, en un cas aïllat i excepcional, ens sentíssim orgullosos de ser-ho. Perquè va voler ser la personificació de la democràcia a la televisió que es fa a Catalunya versus la que se censura a les Espanyes. Així ho va dir Toni Soler en el seu parlament quan va esmentar la pluralitat de TV3, tot i que l'equip de guionistes, i només ells, deuen saber les rebaixes que pateixen els seus guions a mans dels capus maximus del canal.

Però malgrat les retallades que pateixen o no els seus guions, cal dir que el producte final continua sent un programa arriscat, punyent i reflexiu on no hi ha ni homes atractius ni dones explosives, ni sexe explícit ni paraules per farcir, i on no n'hi ha prou a tenir idees sinó a tenir-les bones, setmana rere setmana. S'han convertit en un fenomen social gràcies al gran públic infantil que els segueix, fet que demostra que, sense conèixer les persones parodiades, el còmic té prou metxa per seguir cremant.