Beneïda sia la Barcelona antiga

A vegades passen coses màgiques. Per exemple, entrar en una llibreria del carrer Comtal de Barcelona que està a punt de ser engolida pels canvis de la ciutat del segle XXl, triar a l’atzar un volum i en obrir-lo llegir a la primera pàgina un text que arrenca de la següent manera: “Beneïda sia la Barcelona antiga que encara viu entre el brogit de la ciutat moderna! Sembla enfosquida per les ombres de les muralles i callada amb la por de les barricades i les guerres. [...] Barcelona antiga, delícia dels esperits de sensibilitat.”

Així arrenca Montnegre, novel·la de muntanya, de Josep Roig, editada exquisidament el 1927 per l’editorial Selecta amb una enquadernació de pell color del bon vi de Bordeus. Montnegre és un dels volums que aquests dies esperen a les lleixes de la llibreria Stock que un lector li dediqui cinc minuts, se n’enamori i se l’emporti cap a casa. El pretendent o pretendenta no disposa de gaire temps, ja que a finals de juny la botiga tanca i passarà a ser un més dels records de la Barcelona antiga que està sucumbint a passes agegantades a la nova ciutat del comerç impersonal, pensat i dirigit exclusivament per al turista.

Hi ha una gran diferència entre el procés de transformació urbana que s’entreveu en el text de Josep Roig i la mutació que afecta avui dia Francesc Castel, propietari de Stock, que despatxa literatura i llibres de tot tipus en aquest establiment de Ciutat Vella des del 1989. En el primer quart del segle XX, quan un comerç tancava i n’obria un altre, es produïa el relleu d’una activitat per una altra, però sempre amb destinació als veïns del barri i les seves necessitats quotidianes. Avui dia és una formatgeria o una bacallaneria que tanquen i deixen pas a una botiga de records, i és una llibreria que tanca i els que venen records ja comencen a salivar.

La desaparició de la llibreria Stock és conseqüència d’una suma de factors. Un dels quals, els efectes retardats de la devastadora covid. Va succeir que aquest llibreter va renovar el contracte del local del negoci el febrer del 2020 i pocs dies després havia de marxar cap a casa per culpa de la pandèmia havent d’assumir tres mesos de lloguer amb el negoci tancat i constatant que el centre de Barcelona havia patit una mutació fatal. “Ens vam adornar que no teníem barri i que el canvi social que s’estava produint amb el comerç electrònic és brutal.”

En Francesc resumeix la qüestió d’aquesta manera tan simple: “Jo venc llibres!” Això vol dir que si la gent no entra a la llibreria Stock i mira i rebusca i obre un volum com Montnegre i se n’enamora i ja no se’n pot desprendre i acaba passant per caixa, no hi ha negoci que pugui sostenir-se en les condicions actuals d’exigència de despesa.

La Barcelona que expliquen els llibres antics que ven en Francesc, com la novel·la Montnegre, era una ciutat viva, viscuda pels seus veïns de carrers on la llum s’escolava entre la roba estesa, amb el xivarri dels carros de Cardona i Solsona que encara hi feien cap després d’una setmana de viatge. Hi ha un moment en què l’autor explica que “les botigues tenen un piset baix de sostre que es veu des del carrer. El menjador és rere el lloc on treballen. Tot és menut, fosc i humil”. Un món perdut, quasi oblidat, que els turistes no arribaran mai a conèixer.