La discussió política dels nostres dies està saturada del terme corrupció, però el que està cada vegada més corromput és el mateix llenguatge polític. Quan es detecta la perversió del llenguatge amb finalitats polítiques molts comentaristes retornen a Orwell. Va passar amb l’aparició de Trump i les referències descarades a “fets alternatius” per refutar la realitat de les coses. Els discursos de Trump van provocar un renovat interès en el 1984 d’Orwell, que es va tornar a vendre a milers als EUA. Ara, retorna l’interès en el seu assaig més llegit als cursos universitaris d’arreu. Em refereixo a La política i la llengua anglesa, un assaig brillant sobre el deteriorament del llenguatge (i per tant del pensament crític) a còpia de la repetició de clixés, metàfores mortes i eufemismes per amagar els fets reals. Orwell argumentava que el llenguatge polític s’havia convertit en una eina per defensar l’indefensable, distorsionar el sentit de les coses i amagar les intencions reals. Un instrument dissenyat per fer passables les mentides, respectables els assassinats i per donar aparença de solidesa al que no és altra cosa que fum. Orwell sempre està d’actualitat. Potser per això l’Ajuntament de Barcelona ha tingut el detall de posar una placa a les Rambles en record de l’autor d’Homenatge a Catalunya. Un detall amb un petit retard, passats vuitanta anys llargs de les vivències d’Orwell a la ciutat durant la guerra civil. Just a l’altra banda de la Rambla on s’ha col·locat la placa n’hi ha una que, als anys noranta, va posar també l’Ajuntament en memòria d’Andreu Nin i la seva tortura i assassinat per agents soviètics a les ordres de Stalin. Hi deia de Nin que havia estat “víctima de la incomprensió”. De la incomprensió! Els vells militants del POUM van protestar contra l’ús d’aquest eufemisme pervers que hauria denunciat Orwell i van aconseguir que s’hi posés un text nou que diu “víctima de l’estalinisme”. Ara sí. Haver de lluitar contra la corrupció del llenguatge polític és cosa de sempre i molt, molt, d’avui dia.