Llenguatge corrupte

La dis­cussió política dels nos­tres dies està satu­rada del terme cor­rupció, però el que està cada vegada més cor­rom­put és el mateix llen­guatge polític. Quan es detecta la per­versió del llen­guatge amb fina­li­tats polítiques molts comen­ta­ris­tes retor­nen a Orwell. Va pas­sar amb l’apa­rició de Trump i les referències des­ca­ra­des a “fets alter­na­tius” per refu­tar la rea­li­tat de les coses. Els dis­cur­sos de Trump van pro­vo­car un reno­vat interès en el 1984 d’Orwell, que es va tor­nar a ven­dre a milers als EUA. Ara, retorna l’interès en el seu assaig més lle­git als cur­sos uni­ver­si­ta­ris d’arreu. Em refe­reixo a La política i la llen­gua anglesa, un assaig bri­llant sobre el dete­ri­o­ra­ment del llen­guatge (i per tant del pen­sa­ment crític) a còpia de la repe­tició de clixés, metàfores mor­tes i eufe­mis­mes per ama­gar els fets reals. Orwell argu­men­tava que el llen­guatge polític s’havia con­ver­tit en una eina per defen­sar l’inde­fen­sa­ble, dis­tor­si­o­nar el sen­tit de les coses i ama­gar les inten­ci­ons reals. Un ins­tru­ment dis­se­nyat per fer pas­sa­bles les men­ti­des, res­pec­ta­bles els assas­si­nats i per donar apa­rença de soli­desa al que no és altra cosa que fum. Orwell sem­pre està d’actu­a­li­tat. Pot­ser per això l’Ajun­ta­ment de Bar­ce­lona ha tin­gut el detall de posar una placa a les Ram­bles en record de l’autor d’Home­natge a Cata­lu­nya. Un detall amb un petit retard, pas­sats vui­tanta anys llargs de les vivències d’Orwell a la ciu­tat durant la guerra civil. Just a l’altra banda de la Ram­bla on s’ha col·locat la placa n’hi ha una que, als anys noranta, va posar també l’Ajun­ta­ment en memòria d’Andreu Nin i la seva tor­tura i assas­si­nat per agents soviètics a les ordres de Sta­lin. Hi deia de Nin que havia estat “víctima de la incom­prensió”. De la incom­prensió! Els vells mili­tants del POUM van pro­tes­tar con­tra l’ús d’aquest eufe­misme per­vers que hau­ria denun­ciat Orwell i van acon­se­guir que s’hi posés un text nou que diu “víctima de l’esta­li­nisme”. Ara sí. Haver de llui­tar con­tra la cor­rupció del llen­guatge polític és cosa de sem­pre i molt, molt, d’avui dia.