Mirades
Un excés de burocràcia que ofega
La relació amb una administració pública és complicada perquè el necessari control s’ha convertit en excés de paperam
El bon amic Pere Albertí, ensenyant, director d’institut, exregidor de l’Ajuntament de Girona, membre destacat de la penya El Barbero Bailongo del Girona FC, i home que trepitja cada dia de bon matí les Gavarres, ho explica de manera gràfica i dolguda: el seu gendre, que té un ramat de cabres i en viu, després de jornades de feina que en ocasions són de dotze hores, ha de dedicar-ne unes quantes més a omplir papers per a l’administració. Li ho exigeixen. Se’n queixa amargament i espero que no li sàpiga greu que me’n faci ressò per denunciar una plaga que ens afecta i que va camí d’augmentar: la maleïda burocràcia. Ho diuen els pagesos i per això han sortit al carrer i ho tornaran a fer. I ho diu tothom que tingui un negoci o un particular que hagi de tractar amb l’administració. A vegades et demanen com a favor que escriguis o presentis alguna cosa relacionada amb un organisme oficial i per no res t’has de penjar de la pantalla i pots passar’hi més estona que no per fer la feina que t’han encarregat o demanat per favor. Un autèntic maldecap.
Tots sabem que calen controls del diner públic, això no ho nega ningú, però també cal poder dir ben alt que alguns d’aquests controls, el que fan és el contrari del que pretenen: encarir el cost i fer perdre la paciència a molta gent. Insisteixo, soc partidari del control del diner públic, però també he de dir que algunes de les normes que s’han imposat a les administracions, des de qualsevol ajuntament fins a la de l’Estat, són absurdes. No en facin cas, de la terminologia que utilitzaré, perquè ni la domino ni m’interessa. Però quin sentit té que una revista feta des de les comarques gironines i que parla de les comarques gironines s’hagi de pautar a Galícia i imprimir a les Castelles? És només un exemple, però això passa, en teoria per abaixar el preu de les coses. Hem expulsat els proveïdors locals per obrir el pas a grans empreses que es presenten a tot, abaixen el preu i després subcontracten altres empreses que fan la feina. I aquesta feina surt pitjor i els que realment la fan, treballen a preus indignes. Això encareix i fa pitjor el producte. I fa mal a les empreses petites. He posat d’exemple una revista, però serviria per a gairebé tot.
El ciutadà no entén que hi hagi un problema de fàcil resolució al cantó de casa i que la brigada d’obres podria arreglar en un dia. I que en canvi hagin de passar mesos per poder fer la feina. Per què? Pels concursos i normatives i la necessitat que es presentin tres ofertes o què sé jo. El pitjor és que es va tard, es fa emprenyar la gent i particularment defenso que acaba costant molts més diners. L’excés de burocràcia hi és per presentar-te a concursos, per demanar fer obres, per obrir un local, per arreglar un sot, fer una reforma petita d’un parc infantil o per demanar una autorització de qualsevol cosa. Tot és sempre molt complicat i alguns funcionaris (pocs, cal dir-ho) ho fan pitjor. El Vuelva usted mañana de Mariano José de Larra s’ha transformat en el món digital i de la cita prèvia. Ah, i les instruccions d’ús? D’acord, potser m’he fet gran i no domino el món digital, però no podrien dir les coses pel seu nom. Costa tant fer-se entendre?
