La victòria de Sánchez

En el Madrid polític s’ha venut tant per a bé com per a mal l’aprovació de la llei de l’amnistia com una victòria personal de Pedro Sánchez. L’aprovació coincideix amb l’aniversari de quan Sánchez va tombar del govern espanyol Mariano Rajoy –el juny de l’any 2018–, via moció de censura, i després d’haver posat d’acord l’independentisme català perquè votés a favor d’ell. D’aleshores ençà i amb tots els equilibris polítics, Sánchez ha pogut mantenir el poder espanyol, fins al punt que les enquestes dels darrers dies assenyalen una certa remuntada dels socialistes en les eleccions europees de diumenge vinent.

Tothom pot fer la valoració que vulgui del personatge. Però els fets venen a demostrar que Sánchez és un savi polític o bé que l’oposició que exerceix el PP des de fa sis anys és mediocre malgrat haver guanyat unes eleccions i no haver estat capaços ni amb el suport de Vox i les investigacions a Begoña López de superar Pedro Sánchez.

En el balanç històric dels darrers sis anys, a l’independentisme català no li ha anat malament la presidència de Pedro Sánchez, amb els indults i l’amnistia, tot i que no s’ha tirat endavant cap concreció en les taules de diàleg ni cap aproximació a un referèndum, ni res que tingui a veure amb l’autodeterminació. Fins i tot després de l’aprovació de la llei de l’amnistia hi ha recels i dubtes perquè caldrà veure com queda tot plegat. El text ha estat aprovat i serà publicat al BOE. Un text que s’hauria d’haver redactat de tal manera que la justícia no hi pugui passar el ribot i que els beneficiats s’hi puguin acollir immediatament. Pedro Sánchez té la intenció de mantenir-se al costat dels independentistes. Vol seguir governant. Voldrà esgotar la legislatura i ara mateix tot depèn del fet que els socialistes catalans, després d’haver guanyat el 12-M, no deixin al marge l’independentisme.