Crònica de Barcelona
El taxista submarí de Barcelona
Al litoral de la ciutat viuen setze espècies diferents de crancs
Cranc blau, cranc d’alga, cranc de pinces negres, cranc de porcellana, cranc de roca, cranc ermità, cranc pelfut, cranc pelut, cranc pla, cranc rugós, cranc santlluïser, cranc vellutat tipus spinifer i tipus hirtellus, cranc verd, cranc vermell i cranquet. Totes aquestes espècies de crancs viuen entre nosaltres a les platges de la ciutat de Barcelona. Hi ha tant de crustaci i tant de mol·lusc en la vida submarina al litoral barceloní que l’Atles de la Biodiversitat de la ciutat de Barcelona, un mapa digital elaborat i publicat per l’Institut Municipal de Parcs i Jardins l’any 2019, ha incorporat una categoria específica per a uns i altres.
Malgrat la forta degradació antròpica, aquestes espècies campen per l’ecosistema marí però no passen desapercebudes per a tothom. De fet, les categories s’han pogut documentar gràcies a la contribució ciutadana, amb les aportacions de voluntaris que han fotografiat i identificat algunes de les espècies.
El mapa arriba al nivell de detall de poder determinar que de cranc blau se n’ha detectat a la platja de Sant Miquel, a la de la Barceloneta i a la zona de banys del Fòrum –els mateixos llocs on habiten calamars i navalles americanes–, o que a la platja de la Mar Bella, a la de Llevant i a la zona de banys del Fòrum, si busquem bé, hi trobarem llagosta, però no en un plat, sinó en el seu estat natural, salvatge. Diu que la llagosta barcelonina és de color marró vermellós amb punxes de color groc per tot el cap, no té pinces, sinó un primer parell de potes amb punxa, viu en fons rocosos, on s’amaga en cavitats i surt a caçar de nit. Cada espècie té la seva petita descripció.
Capsigranys, captinyosos, esparralls, galta-roigs, llepissosos, roncadors, gerrets pàmfils. No són insults nostrats, són algunes de les 122 espècies de peixos que viuen a les aigües de la ciutat. A Barcelona inclús hi ha taxistes sota l’aigua (Microlipophrys canevae), segons la descripció, un peix de cos allargat i esvelt amb el cap rodó, amb un parell de tentacles nasals bífids, que quan és un mascle reproductiu té el cap negre amb les galtes grogues. Com ha de ser, negre i groc.
L’atles ha incorporat enguany més de 450 noves espècies de fauna i flora. A part de la mariscada, també s’han creat quatre categories noves més: la d’herbes espontànies que creixen als escocells, la de les dels prats, la de les dels herbassars i la de les plantes que viuen a les jardineres. I és que amb l’eliminació, el 2016, de l’ús del glifosat com a herbicida als espais verds i la via pública per reduir els riscos i efectes sobre la salut humana i el medi ambient, han emergit espècies d’herbes que, poca broma, contribueixen a evitar l’erosió del sòl, faciliten la infiltració de l’aigua de pluja, retenen la pols en suspensió, produeixen pol·len i nèctar per a papallones i abelles, atrauen fauna com les marietes (que ajuden a lluitar contra les plagues dels jardins) i nodreixen les erugues d’algunes papallones o els ocells. Tot això en un escocell, veí de Barcelona que deixes que el teu gos hi faci les necessitats urinàries.
I les jardineres? Ah, les jardineres. Fins a 274 espècies hi arrelen. No són males herbes. L’Ajuntament recorda que el tipus de flora que s’hi troba atreu espècies d’ocells i pol·linitzadors que n’afavoreixen la dispersió en el territori i milloren la connectivitat entre espais verds dins del teixit urbà.
Escodrinyant l’Atles de la Biodiversitat de Barcelona, fa tot l’efecte de viure en una selva, la selva urbana.
