Obligats a votar

Amb vista de la poca participació a les eleccions europees és interessant recuperar el debat sobre el sufragi obligatori. És cert que la Unió Europea és un mecanisme tan complicat que per a molts ciutadans sembla aliè i llunyà, i això no afavoreix precisament l’interès de la gent. Però que el futur d’un espai de poder on es prenen decisions importants mobilitzi menys de la meitat dels convocats a l’Estat espanyol és molt preocupant. No es tracta només d’avalar o no senyores i senyors ben vestits que prenen decisions transcendentals a Brussel·les, decisions com la lluita per la pau o contra l’emergència climàtica. D’Europa depèn quant paguem d’hipoteca, com es controlen els aliments que mengem, la seguretat dels medicaments o qui pot tenir accés a les nostres dades a internet, per posar només quatre exemples que ens toquen de ben a prop.

Davant de la baixa participació, seria el vot obligatori una bona solució? Els que hi estan en contra diuen que no es pot forçar a votar perquè el vot és un dret i no s’ha de coercir ningú. Però no estem ja coercits pel mateix sistema? No som susceptibles de ser multats per moltes altres infraccions, entre les quals no presentar-te a la taula electoral si et toca? El sufragi obligatori només t’obliga a dipositar un sobre en una urna, no cal ni que hi hagi una papereta a dins (i evidentment preveu excepcions justificades per no votar). En canvi, si amb aquest sistema s’aconseguís una participació que voregés el 100% ningú no podria posar en dubte que el mandat que surt de les urnes és el que més reflecteix el que vol la ciutadania. No es podria deduir res de l’abstenció, com ara que és un vot de càstig. A més, els polítics tindrien més clar que han de dirigir-se a tothom, no només als qui normalment voten. Finalment, els opositors al sufragi obligatori argumenten que devalua la qualitat del vot, perquè pot fer emergir vot populista, antisistema o directament influït per personatges mediàtics. Un argument que potser ja no s’aguanta i cau pel propi pes de la realitat, perquè per desgràcia això ja està passant.