Opinió

‘Am Israel jai’

En quin moment el poble català va deixar d’emmirallar-se en la fortalesa d’ànim del poble d’Israel?

Quan el 7 d’octu­bre tres mil ter­ro­ris­tes pales­tins van entrar a Israel per la fron­tera de Gaza i es van lliu­rar a un festí de sang, d’hor­ror i de cínica cru­el­tat (fins i tot van fil­mar deca­pi­ta­ci­ons), el sí, però... no va tri­gar ni vint-i-qua­tre hores a res­so­nar en molts mit­jans cata­lans. Així jus­ti­fi­cava l’esquerra abs­tracta i banal –Jaume Renyer dixit– la mons­tru­o­si­tat d’aque­lles acci­ons. Uns dies més tard, amb les pri­me­res infor­ma­ci­ons sobre la incursió de les for­ces isra­e­li­a­nes a Gaza per recu­pe­rar els fills arra­bas­sats als pares i els pares arra­bas­sats als fills, el sí, però ja els sonava massa tebi i el van subs­ti­tuir per l’excla­mació geno­cidi, geno­cidi, geno­cidi! Lamen­tar els pati­ments dels pales­tins és ser humà i huma­ni­tari. Denun­ciar els crims abjec­tes con­tra els isra­e­li­ans i elo­giar un poble que ha sabut viure i pros­pe­rar envol­tat d’ame­na­ces d’exter­mini és ser, a ulls de molts, poc més que una mala bèstia. Cri­dar i pan­car­te­jar “Des del riu fins al mar” està bé. Ento­nar la cançó Am Israel jai (el poble d’Israel està viu) és fer befa de tot el que està bé en aquest món, que natu­ral­ment queda dic­ta­mi­nat per l’esquerra d’arrel tota­litària. Izt­jik Horn és un docent isra­elià-argentí, d’esquer­res, que va viure la dic­ta­dura de Videla i l’atemp­tat a l’AMIA, a Bue­nos Aires. Té dos fills segres­tats per Hamàs. Va ser a Bar­ce­lona aquest cap de set­mana per par­ti­ci­par en la con­cen­tració con­tra l’anti­se­mi­tisme i per par­lar a qui volgués escol­tar-lo. Ho va haver de fer patint la humi­li­ació d’allot­jar-se mig d’incògnit en un hotel per tal d’evi­tar la fúria habi­tual dels qui vol­drien afe­gir més inco­mo­di­tat al seu pati­ment. Tot­hom que hi va par­lar va que­dar com­mo­gut pel to serè, sense ges­ti­cu­la­ci­ons sobre­res ni infle­xi­ons dramàtiques de veu, amb què va expli­car les atro­ci­tats d’aquell dia de sang. El mateix to que va fer ser­vir per par­lar de la cos­tant pluja de coets d’uns, des de fa anys, i per cri­ti­car l’actual manca de volun­tat d’un pacte d’inter­canvi per part dels altres. Cap comen­tari par­ti­dista com els que ha fet el redac­tor en aquesta columna. Con­tenció de ges­tos i de parau­les. A la plaça, la mateixa con­tenció serena. Ni un insult con­tra els pro­vo­ca­dors. En quin moment el poble català va dei­xar d’emmi­ra­llar-se en la for­ta­lesa d’ànim d’aquest poble? Am Israel jai. I Cata­lu­nya? Ho està?



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia