Opinió

Som 10 milions

Al pas que marquin els aranesos

Faríem bé de recordar que, a l’Aran, la música la posen els aranesos i ens toca ballar al seu pas

L’Aran és un tros de la nació occi­tana que ha que­dat, pels capri­cis de la història, en ter­ri­tori d’admi­nis­tració cata­lana: els caps de família de la vall van votar a favor de la pro­tecció de Jaume II l’any 1313, davant les pug­nes entre dife­rents com­tats occi­tans. Aquest dilluns els ara­ne­sos van cele­brar la seva festa naci­o­nal, l’Hèsta d’Aran, per com­me­mo­rar la res­ti­tució de les seves ins­ti­tu­ci­ons d’auto­go­vern. Això va pas­sar l’any 1991, amb el reco­nei­xe­ment des del Par­la­ment de Cata­lu­nya d’un esta­tus propi per a la Val d’Aran, amb una Llei d’Aran que en reco­neix el seu caràcter naci­o­nal, la seva llen­gua pròpia, l’aranès, que és una vari­ant de la llen­gua occi­tana, el Con­selh Gene­rau d’Aran com a òrgan de govern propi, i el traspàs de com­petències i d’un finançament neces­sari per poder-les ges­ti­o­nar des de l’Aran.

L’Aran havia per­dut la seva ins­ti­tució d’auto­go­vern, el Con­selh Gene­rau, l’any 1834, quan l’Estat espa­nyol va uni­fi­car tots els ter­ri­to­ris amb la divisió en províncies i muni­ci­pis, i on no hi cabia, per tant, la sin­gu­la­ri­tat ara­nesa. Tam­poc la seva llen­gua, és clar, de la qual l’Estat espa­nyol mai no n’ha vol­gut saber res. Si visi­teu el web Mon­cloa.es, per exem­ple, podreu esco­llir lle­gir-lo en cas­tellà, català, basc, gallec, valencià i anglès. Però no en aranès, mal­grat el rang ofi­cial reco­ne­gut per l’Esta­tut de Cata­lu­nya vigent. Estic segur que els par­lants de català cediríem de gust un dels dos espais que tan gene­ro­sa­ment La Mon­cloa dedica a la nos­tra llen­gua per tal que els ara­ne­sos també tin­gues­sin el seu. El mateix passa al web del Con­greso espa­nyol: hi sur­ten les llengües ano­me­na­des coo­fi­ci­als. Però l’aranès, que des d’aquest punt de vista també és coo­fi­cial perquè així ho diu l’Esta­tut de Cata­lu­nya, és com si no existís. Des del regne d’Espa­nya, que ja té pro­ble­mes per accep­tar la nor­ma­li­tat d’una llen­gua de 10 mili­ons de per­so­nes, quina sen­si­bi­li­tat cre­iem que pot tenir per una antiga i vene­ra­ble llen­gua euro­pea que, dins de l’Estat, par­len unes deu mil per­so­nes? Si avui l’aranès és llen­gua ofi­cial a la Val d’Aran, s’ense­nya a les esco­les i a l’ins­ti­tut de la vall i és la llen­gua d’ús de les ins­ti­tu­ci­ons de la vall, no és pas perquè així s’hagi deci­dit a Madrid, sinó perquè la política cata­lana, escol­tant les rei­vin­di­ca­ci­ons ara­ne­ses, ho ha inte­grat en el seu marc jurídic. De fet, el Par­la­ment ha arri­bat a reconèixer el dret a l’auto­de­ter­mi­nació de la vall, dins de la Llei d’Aran apro­vada el 2015.

Tot i així, les rela­ci­ons mai no són fàcils. El fet que el finançament de l’Aran l’hagi de nego­ciar amb el govern català fa que sovint hi hagi fric­ci­ons. A més, a Cata­lu­nya es cau sovint en l’error de con­fon­dre la Val d’Aran amb una comarca més, obvi­ant-ne el seu caràcter naci­o­nal i sin­gu­lar: com quan als cata­lans ens volen trac­tar com una auto­no­mia més, com la de La Rioja. Si cre­iem en la diver­si­tat i els drets dels pobles, a Cata­lu­nya faríem bé de recor­dar que, com en la cele­bració de l’Hèsta d’Aran de dilluns, a l’Aran la música la posen els ara­ne­sos, i ens toca seguir el seu pas.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.