Víctimes

S’ha par­lat, denun­ciat i gai­rebé supli­cat que les vícti­mes d’agres­si­ons sexu­als no siguin doble­ment vic­ti­mit­za­des (a vega­des cal fer la mul­ti­pli­cació per tres o per qua­tre) i se’ls estalviï el peri­ple de repe­tir inne­cessària­ment els detalls d’aque­lla agressió. És cert que en molts casos de delic­tes d’aquesta índole, a falta de més pro­ves, a mol­tes dones només els queda la paraula, la seva cre­di­bi­li­tat i la for­ta­lesa de denun­ciar i aguan­tar el cal­vari poli­cial i judi­cial que sovint s’engega amb la denúncia. La set­mana pas­sada, a l’Audiència de Bar­ce­lona, es va jut­jar la ter­ri­ble vio­lació i l’intent d’assas­si­nat que va patir una jove, menor d’edat, a Igua­lada. El tri­bu­nal, pre­si­dit per la magis­trada Mont­ser­rat Comas, va pren­dre abans del judici una decisió poc usual, estal­viar a la jove haver de decla­rar al judici i reviure de nou aque­lla bar­ba­ri­tat. Només calia, per poder-la escol­tar, sen­tir la gra­vació de tot el que havia decla­rat la jove durant la fase d’ins­trucció del cas. Una decla­ració amb totes les parts pre­sents i amb totes les garan­ties, també per a la defensa del jove que va ser detin­gut i acu­sat d’aque­lla bru­tal agressió. Ha impe­rat el seny judi­cial, que ben segur haurà pogut evi­tar un incre­ment del dolor de la víctima. A vega­des és més sen­zill del que sem­bla.