Lletra petita
Un estiu de traca
“S’ha entregat la clau del desllorigador a ERC però també és cert que, al final de tot plegat, si el resultat acaba sent la repetició electoral, no hi haurà un sol culpable
Avui és nit de petards i de coca de Sant Joan. De xin-xin amb cava i de trobades a l’aire lliure amb amics i familiars. De fogueres i de revetlles fins a esgotar la nit més curta de l’any. D’aquells que la gaudeixen fent retrunyir el cel i dels que es conformen amb quatre cebes. També d’aquells que defugen l’olor de pólvora i que busquen refugi apartats del soroll i de les lluminàries de colors. En definitiva, és nit de tradició, viscuda i adaptada cadascú a la seva manera. D’aquelles nits que fan país, que ens sentim nostres i que formen part del nostre folklore cultural.
La nit de Sant Joan és la inauguració oficiosa de l’estiu. L’estació de l’any destinada, en teoria, a l’oci i al gaudi, a la desconnexió i a fer un parèntesi de la rutina. També, en teoria, en termes polítics. L’estiu sol ser un període de calma i de pacte de no agressió. Es guarden les esbatussades per al setembre, per allò que se’n diu l’inici de l’any polític. Aquesta vegada, però, més s’assemblarà a una llarga campanya electoral si les negociacions per a la investidura se’n van pel pedregar. Aquests dies les especulacions són diverses, i la majoria, infundades. Perquè a hores d’ara ni els mateixos actors tenen clar el final de la pel·lícula. S’ha entregat la clau del desllorigador a ERC però també és cert que al final, si el resultat acaba sent la repetició electoral, no n’hi haurà un de sol, de culpable. Penjar la llufa a l’altre no deixa de ser una estratègia per amagar la falta d’amplitud de mires de tots plegats. Traca n’hi haurà la nit de Sant Joan i, a nivell polític, durant tot l’estiu. I sempre, en aquest intercanvi de petards, qui s’acaba escaldant els dits són els que es troben al mig: els ciutadans que pateixen de primera mà les conseqüències de la falta d’un pressupost i d’un govern amb les mans lligades, que té els dies comptats però que no s’acaben de comptar mai. Aquest és un estiu de molta responsabilitat per a les formacions polítiques. I de molta feina. Sobretot d’aquella que fa poca fressa. Si tenim gaires focs d’artifici, mal senyal.
