La bicicleta

La reflexió que ha fet fortuna la té al seu perfil de Linkedin Sanjay Thakrar, que s’identifica com a CEO d’una empresa britànica que es dedica a les importacions i les exportacions. Explica per què un ciclista és un desastre per a l’economia amb set arguments. Primer, el ciclista no compra cap cotxe i no demana cap préstec per fer-ho. Segon, no contracta cap assegurança. Tercer, no consumeix gasolina. Quart, no necessita anar al taller mecànic ni als serveis de neteja de cotxes. Cinquè, no paga per aparcar. Sisè, no es torna obès. I setè, com que no es torna obès té més bona salut, no ha de consumir medicaments ni anar a metges privats. Per contra, continua dient Thakrar, cada establiment McDonalds genera trenta llocs de treball afegits: deu dentistes, deu cardiòlegs i deu experts en pèrdua de pes. Acaba preguntant-se què és millor per assegurar el creixement econòmic: anar en bicicleta o el menjar ràpid? Deixant de banda la ironia, la bicicleta és una bona metàfora de responsabilitzat envers la nostra salut i de la repercussió que això té en l’entorn. I la millor manera de fer-ho és comunitària, perquè en plegats pot ser més fàcil fer el trajecte i aconseguir passar d’aquesta economia que només es preocupa per augmentar els guanys a una economia social en la qual importi el benestar de tothom, i això implica també el del planeta. Per això són tan interessants iniciatives que duen a terme les associacions familiars de centres educatius que fomenten que les criatures vagin juntes a escola en bicicleta. Una manera ben pràctica d’educar en la salut i en la sostenibilitat, i al mateix temps fer comunitat. Tot el contrari del que es pateix quan el ciclisme es converteix en una pràctica elitista i individualista que porta milers de turistes a omplir ciutats i carreteres, fan posar nerviosos els conductors autòctons i canvien els paisatges urbans. Deixen diners, diuen els que se’n beneficien. Doncs molt bé, proposo que socialitzem tots aquests guanys i que serveixin per fer més carrils bici.