Muntem un bon sidral!

Posats a tornar-nos bojos, proposo que muntem un bon sidral i exigim als governs de torn que subvencionin una campanya que promogui la compra dels patinets elèctrics per a nens i nenes a partir de 10 anys. Què coi 10! Rumiant-ho bé, jo encara ho rebaixaria més, fins als 5 o 6. Seria molt emocionant veure com els marrecs salten gairebé del bolquer a la carretera i com fan aquelles ziga-zagues per superar furgonetes i autobusos, mentre els seus pares, emocionats i cofois, ho graven tot per a la posteritat i per a la xarxa social de torn. Què coi per a la xarxa! Més aviat per a les xarxes, en plural, que amb aquest nivell de gosadia en deuen tenir tres o quatre d’actives d’ençà que s’entaforaven a la teta de la mare. La inversió també permetria estalviar diners en el futur. I és que l’infant haurà desenvolupat uns bíceps tan descomunals que no caldrà pagar-li el gimnàs quan salti a la secundària. Quant a la campanya, la que es promouria amb els diners de tots, me la imagino amb un missatge final que ningú no veuria venir i que justificaria encara més la inversió pública: “Estem treballant a favor de la socialització del seu fill.” De quina forma? Doncs ben senzill, perquè la llista d’amics s’eixamplaria de forma automàtica, sense gaire esforços, ja que tothom hi voldria pujar de paquet. D’aquesta forma, si el nen o nena que disposa d’un patinet elèctric surt viu de la proesa, arribarà a l’edat adulta amb un domini absolut de la carretera, i ves a saber si així s’ajuda a reduir, a mitjà i llarg termini, l’accidentalitat. Ara bé, donem-nos només un temps i fem balanç del resultat. Si les conclusions no són satisfactòries i es comprova que –ui, mala sort– els accidents es disparen, aleshores proposo revertir l’estratègia i multar sense tallar-nos un pèl els pares que regalen patinets als fills menors de 16 anys. I més tard, si de cas, tornem a fer balanç.