Sense por al rebuig

“En Marc –nom inventat– és gai.” Ho diu –situació no inventada– un nen de deu anys que una estona abans ha descobert que al seu company de taula “li agraden els nois”. Ho explica amb la naturalitat de qui relata que a la classe d’educació física del matí han fet unes tombarelles divertidíssimes, o que al menjador de l’escola tocaven les bledes que la Laura amaga entre tovallons. Ho viu amb tanta normalitat que deixa anar la informació i ben ràpid salta de tema. No hi repararà mai més. Té mil coses més interessants del Marc per explicar que tenen poc a veure amb si li fa el pes aquell o aquell altre. Celebro que el nen de deu anys no repari en la novetat i encara celebro més que en Marc no hagi viscut com una tortura xinesa explicar aquesta part de la seva realitat. Alguna cosa s’està fent bé si un nen de deu anys pot explicar la seva tendència sexual sense por al rebuig o a la rialleta, o si més no sabent que se sentirà respectat i acceptat per la major part del seu entorn. Aquestes escenes, per sort, es repeteixen cada cop amb més freqüència. Però ni són la norma ni estan a prop de ser-ho. Encara hi ha massa gent entestada a fer la vida més difícil als altres, sobretot si pensen i senten de manera diferent. Massa nen que és l’objecte de riota d’algú perquè li agrada ballar i assisteix a classes regulars per fer-ho encara amb més traça, o massa nena que acumula disgustos perquè l’apassiona la pilota de futbol. El més trist de tot plegat és que sovint som els adults els qui espatllem aquell món generós i respectuós que la canalla és capaç de construir. Avui, Dia Internacional de l’Orgull LGTBI, el desig que la societat s’atapeeixi de persones que puguin explicar la seva sexualitat com qui diu que vol comprar una bicicleta, i d’altres que abracin la sexualitat de la resta com qui sap que, malgrat la nit, en algun moment es farà de dia.