Més sobre l’hora

He rebut algunes cartes en relació amb el comentari que vaig fer sobre els rellotges digitals. N’hi ha de “tècniques”, per dir-ho així, i n’hi ha de batec popular. Les primeres vénen a dir que els rellotges tradicionals es basen en una convenció: el temps és expressat pel moviment d’una agulla sobre una esfera. És evident. El mateix passa amb altres instruments anàlegs: el termòmetre, el comptavelocitats d’un cotxe, etc. Però penso que no es pot menysvalorar tan fàcilment el rellotge tradicional per una raó, que potser a algun científic li ha passat per alt: darrera la convenció que comporta mesurar el pas del temps sobre un espai hi ha un fet que no és pas arbitrari, sinó ben real i ben lligat a la nostra experiència.

El pas de les hores successives ens el marca cada dia el sol, tot passant al llarg de l’espai del cel.

Així, doncs, la relació temps-espai és un fet que no ens hem inventat, i que tenim secularment assimilat. En el cel no hi ha un mecanisme lluminós que a base d’impulsos ens vagi donant numèricament l’hora, sinó que hi ha un objecte en moviment –el sol– que va recorrent l’espai horari d’una manera suau i continuada, sense salts. Goso dir, doncs, que el rellotge tradicional és molt més respectuós amb el procés real del pas del temps que no pas el rellotge digital, basat exclusivament en una decisió que –si no m’equivoco– és absolutament arbitrària: la divisió del dia en 24 hores, la divisió de l’hora en 60 minuts –perquè no en 100?– i la del minut en 60 segons. El rellotge convencional, almenys, hi afegeix –com el rellotge de sorra o el rellotge de sol– una informació visual i objectiva: que el temps no tan sols “és”, sinó que “passa”, i ens “mostra” –com el sol en el cel– les hores que han passat i les hores que s’acosten.

Entre les cartes no tècniques vull citar la d’un lector de Manresa que sistematitza catorze expressions referides a l’hora “que els de poble encara diem”:

1. Són més de les quatre. (Passa d’un a set minuts, o encara menys).

2. És mig quart de cinc. (Sense dubtes).

3. Vora un quart de cinc. (Entre nou i tretze minuts).

4. Un quart de cinc.

5. Més d’un quart de cinc. (Entre un i set minuts).

6. Un quart i mig de cinc. (Sense dubtes, amb tolerància d’un minut en més o en menys, com en el mig quart).

7. Vora dos quarts de cinc. (Entre els vint-i-tres i els vint-i-nou minuts).

8. Dos quarts de cinc.

9. Quarts de cinc. (Passa un minut de dos quarts, i en falta un per tres).

10. Tres quarts de cinc.

11. Més de tres quarts de cinc.

12. Tres quarts i mig de cinc, o falta mig quart per les cinc.

13. Vora les cinc.

14. Les cinc en punt.

I acabo, perquè no vull arribar amb aquest article al diari a “tres quarts de quinze”, que és una hora molt catalana però poc recomanable.