El factor humà
El capità Copa Amèrica
Jaume Collboni dona el tret de sortida al compte enrere per a l’inici de la competició de vela, quan falta un mes
Una mescla de dos elements aparentment repel·lents entre si, essència del Partit Popular i matèria de Barcelona en Comú, va generar ara fa ja més d’un any una substància sintètica, el sèrum del superpolític. Es tracta d’un aliment energètic que aquell qui el pren es considera dotat d’una sorprenent capacitat de superar situacions adverses, com faria un superheroi. Tant de poder dona que, fins i tot, permet dur les regnes del govern d’una megàpolis amb un milió i mig d’habitants creient-se capaç de poder derrotar tots els seus problemes i els seus perills. Sí, el poder del sèrum del superpolític és tan gran que, fins i tot, permet governar Barcelona amb el suport de només deu regidors.
La substància en qüestió no només converteix en possible l’alcalde impossible, sinó que transforma el personatge en una espècie d’alegre banderí de festa, com si fos el domàs al balcó d’una ciutat que sempre està de gresca; ara una inauguració, ara una altra, ara una celebració d’inici d’obres, ara fórmules 1 al passeig de Gràcia, ara el cartell de la Mercè, ara rebre la reina d’Espanya al Saló de Cent. I des d’ahir encara una altra: Jaume Collboni investit en l’alegre condició del capità Copa Amèrica, després de donar el tret de sortida al compte enrere de la competició internacional de vela que arrencarà d’aquí a un mes amb la celebració de la regata preliminar.
La festa d’ahir de l’alcalde Collboni va consistir a reunir els treballadors municipals implicats en l’organització de la competició de vela per agrair-los la feina i proclamar que Barcelona ho té “tot a punt” perquè els bòlids del mar surtin a navegar. De fet, aquesta estratègia del bon rotllo i navegar a tota vela, el missatge que tot va bé i encara anirà millor, és la que Collboni i el seu equip volen impregnar per tota la ciutat, convencent els barcelonins que ara tenen el millor patró.
L’acte davant el personal municipal va tenir dues parts. La primera un gratificant viatge en golondrina pels racons del Port de Barcelona que acullen les bases dels equips que competiran pel trofeu mariner. La passejada va permetre constatar que l’esdeveniment haurà deixat, si més no, nous espais per al gaudi ciutadà com els reformats molls de Llevant i de Drassanes.
La segona part va ser més institucional, a l’auditori del World Trade Center, i la va obrir l’alcalde, que va enumerar un a un departaments i regidors que han pres part en la preparació de l’esdeveniment, demanant un aplaudiment per a ells, també per a algun que no és pròpiament socialista com Damià Calvet, antic director del port. D’aquesta manera els treballadors municipals congregats van aplaudir primer el regidor d’Esports, David Escudé; el tinent d’alcaldia d’Economia, Jordi Valls, i el també tinent i responsable de Ciutat Vella i Seguretat, Albert Batlle.
I vinga fer aplaudir regidors, tot i que feia encara no dues hores la tinenta d’alcaldia Laia Bonet se n’havia sortit com havia pogut amb el baròmetre municipal, el de la Barcelona real, la ciutat que naufraga en inseguretat, habitatge i turisme i que, a més, suspèn la gestió de l’alcalde.
Tant se val. Collboni té sèrum de sobres i si al lector li ve de gust pot acabar l’article en veu alta, cridant el que l’alcalde va demanar ahir als seus empleats que cridessin: visca la Copa Amèrica! Visca Barcelona!
