Al llarg dels anys les televisions han fet mans i mànigues a l’hora de fer programes de llibres (mentre els lectors s’han anat deixant els llibres a banda, a favor d’unes pantalles tàctils nanes). S’ha intentat de tot: un escriptor que parlava a la càmera sobre els seus llibres preferits (fent que l’audiència tanqués la tele fins i tot just abans del TN); un presentador que acabava el seu programa consignant un llibre considerat dolent a una galleda plena d’aigua; entrevistes especials en què qui parlava amb l’autor era un personatge fictici còmic (o bé es disfressava l’autor d’una manera suposadament còmica per parlar amb un crític seriós); o es donava un llibre a 15 lectors perquè després en donessin les seves opinions (però l’audiència solia apagar el televisor després de sentir-ne dues o tres). En fi, fa la impressió que els directors dels programes de llibres hagin suat sang en els seus intents d’animar els seus espectadors a llegir una miqueta més (o a llegir, a seques) però sense aconseguir-ho. I vet aquí que el programa sobre llibres amb més impacte no ha estat un programa sobre llibres sinó una tertúlia sobre temes d’actualitat, en el qual el presentador ha inserit de sotamà, com si diguéssim, o amb calçador, si ho preferiu, fins a tres entrevistes amb escriptors en cada programa; i ha fet això al llarg de 1.744 programes, que aviat és llegit. Es tracta del Més 3/24 i el presentador n’ha estat en Xavier Graset (que aviat passarà a les tardes de TV3 i es farà dir Grasset, si ho he entès bé). La clau del seu èxit ha estat que en cada cas o bé ell o bé algú del seu equip de producció havia llegit els llibres dels autors convidats, de manera que les preguntes d’en Graset sempre han estat precises, interessants i informatives, cosa que ha donat a més d’un, i a més de cent, ganes de llegir l’obra comentada. Tota una proesa. Des d’aquí, Xavier, moltíssimes gràcies.