Una economia irregular

Es diu sovint que l’economia catalana va bé, i és veritat si tenim en compte les xifres generals. No obstant, podem qualificar l’economia catalana d’irregular, i ho serà durant molts anys. Quan parlo d’irregular vull dir que coexisteixen sectors en què les coses van relativament bé, amb altres que van francament malament. Ja no tenim un sector destacable que ens permeti salvar el conjunt.

He dit molt sovint que l’economia catalana no viu de primeres matèries que podrien assegurar la bona marxa durant uns anys, però que també fan caure les xifres econòmiques si les coses canvien. Ho hem vist clarament amb les mines de carbó, que quasi han desaparegut del mapa amb l’excepció de la Xina i altres països asiàtics que no tenen altres productes per agafar-s’hi.

L’agricultura va malament a Catalunya. Va malament perquè les condicions meteorològiques no acompanyen, i contra això no podem fer res. Però, no obstant, hi hauria cosa a fer en alguns aspectes concrets. El pagès ha passat de ser una ànima en pena, a un productor important que treballa amb tractors i maquinària i que sap perfectament el que s’ha de conrear en cada moment. Els problemes arriben quan els productes bàsics s’han d’importar, quan la calamarsa deixa malmesa la fruita o quan el govern espanyol mira al cel quan es tracta de la producció agrícola. Aquesta és fonamental per a Catalunya i per a la seva població. No n’hi ha prou amb el fet que l’oli tingui una pujada espectacular.

La indústria ha perdut o està perdent el seu antic protagonisme. Les grans empreses queden en mans estrangeres i les mitjanes també, quan comencen a tenir una marxa atractiva per als inversors de més enllà del Pirineu. La indústria tradicional està canviant. Ara la indústria no en té res, de tradicional, ja que incorpora les novetats pròpies de l’era digital. També aquí hem de veure com moltes d’elles es venen a capital estranger quan comencen a destacar en el seu subsector. La indústria catalana s’està convertint en una indústria que fabrica peces per a les grans empreses i que no té cap mena d’independència. Les autoritats catalanes i de l’Estat també miren al cel en aquest cas i no es preocupen gaire dels seus problemes.

Les infraestructures catalanes han millorat una mica però, relativament, molt poc. Tenim el corredor mediterrani que va des de la costa francesa fins a Múrcia empantanegat des de fa molts anys. Ara i gràcies suposo a les pressions d’Esquerra Republicana, s’han solucionat alguns problemes més aviat secundaris.

L’economia catalana se salva gràcies al turisme. No obstant, les protestes contra l’actual model són fortes i dignes de considerar. Fa uns anys pidolàvem per una major visita de turistes estrangers. A hores d’ara parlem de sostenibilitat i del comportament dels milions de turistes que omplen les costes catalanes i fan anar de bòlit l’aeroport del Prat.

Deia al començament que l’economia catalana serà sempre irregular. Però considero que no s’ensorrarà perquè sempre hi haurà uns sectors que suraran i mantindran un alt nivell de producció, mentre d’altres patiran baixes que s’ha d’esperar que siguin petites i momentànies.

Que Déu salvi l’economia catalana i ens faci una mica més rics a tots. Tota pretensió d’independència passa per aquest manteniment de l’economia. Així sia.