Turisme. ‘Overbooking’, 2
Seguim amb les sobrereserves. Com dèiem, avui dia el nombre de llits que hi ha en una habitació d’hotel se sol correspondre a les places reals que legalment estan autoritzades. Però durant dècades a les cambres solia haver-hi més llits dels que oficialment eren permesos, fins i tot en forma de lliteres perquè la verticalitat permetia doblar les places. De manera que no era cap raresa que als hotels costaners de Sefarad una habitació individual, gràcies a dos tàlems dobles, en realitat admetés quatre clients. Aquest plus de somiers augmentava la rendibilitat de l’establiment i podia contribuir a apaivagar els efectes de l’overbooking quan es desbordava. Un cas que era considerat de manual era el “dos per un” que permetien les parelles que, acabades de casar, venien a passar la lluna de mel al país de la sangria, les manoles i els barrets mexicans: eren joves i probablement es queixarien poc. Com es feia? Doncs, en cas de crisi habitacional, calia arreplegar dues parelles, sovint desconegudes, i estabular-les en una cambra individual on es trobarien compartint, no pas un llit sobredimensionat que, qui sap, els hauria pogut facilitar una inopinada perspectiva matrimonial. No. Es veien amb una reduïda habitació moblada amb dues lliteres. Podria pensar-se que quin disgust no devien passar. Sembla, però, que la joventut, la liberalitat que facilitava ser centreeuropeu –la nit de nuvis ja l’havien protagonitzada feia temps–, un suposat tipisme mediterrani i, sobretot, els preus per a ells molt econòmics, contribuïen a minimitzar la suposada aflicció. I bé: resolt l’overbooking d’avui. Del que no teníem notícia és de com aquests joves es distribuïen, ni, que sapiguem, que se n’hagi fet pas cap estudi. Cada parella ocupava una llitera, un a dalt i l’altre a baix? O bé una parella jeia als dos matalassos de les plantes baixes i l’altra als dos del pis? En una o altra fórmula, els nois tendien a dormir a dalt i les noies a baix? O al revés? Només podíem fer suposicions. Del que sí que es tenia coneixement era que per a les convergències epidèrmiques diàries aquestes parelles organitzaven torns: avui nosaltres ens quedem a l’habitació al matí i vosaltres aneu a la piscina o a la platja; i, a la tarda, al revés. Quedem per sopar plegats?
