És el tercer tripartit

Estic perfectament enllustrat, que diria l’àvia Neus, sobre la tesi que no s’ha fet un pacte de legislatura, sinó un pacte d’investidura. Així ho expliquen i explicaran, sí, fins que en passar dies i empènyer mesos (no caldran anys) els rastres i les pistes que som i vivim en el tercer tripartit siguin incontestables, inqüestionables i evidentíssims. Ja veurem si les parts ho neguen mentre canti el gall de la matinada del mandat o ho neguen fins al final. Que els tres partits de la investidura i dels dos primers tripartits no tinguin consellers en el govern Illa no implica que no sigui el tercer tripartit. Ho és, creguin-me, però ara no els ve bé que sigui dit. No els convé. No els és un bon relat i no en volen sentir parlar. Ara es pacten primer els relats fins i tot que les cadires que es repartiran. El govern de la Generalitat és monocolor, però el poder institucional a Catalunya l’ostenta un tercer tripartit que repartirà les poltrones de diferent manera, això sí, que el primer i el segon. Ja veurem què triga ara ERC a trobar un local on càpiga la militància barcelonina i votar l’entrada en el govern Collboni! La Catalunya que ve només deixarà de ser tripartida si Junts necessita més part del pastís i el reclama en nom dels set diputats a Madrid. L’omnisciència, omnipresència i omnipotència del PSC a les institucions serà tripartida amb una diferència respecte al primer i el segon. Illa tindrà els socis més a rega i evitarà una mica l’efecte Dragon Khan.