Opinió

La canícula

Durant el període canicular on s’està millor és dins l’aigua

Déu n’hi do la calor que hem passat aquest estiu durant els dies que coneixem com els de la canícula. Aquest mot s’utilitza per indicar el període més calorós a l’hemisferi nord. La tradició popular l’emmarca entre dues festivitats marianes. Ja ho diu la dita: “La calor més greu, de Mare de Déu a Mare de Déu” –això és: entre el 16 de juliol, festivitat del Carme, i el 15 d’agost, festa solemne de Santa Maria. Podria ser que les altes temperatures anessin més enllà. El setembre d’altres anys també se’ns ha mostrat força calorós. I els experts en el canvi climàtic diuen que ens hi hem d’anar acostumant.

Com em sol passar sovint, m’encurioseix l’etimologia de la paraula i en faig la cerca al diccionari etimològic de Joan Coromines. L’origen el trobem en el mot llatí canicula, diminutiu femení de canis (gos), nom donat a Sírius, l’estel de la constel·lació del Ca Major. La seva sortida a l’estiu coincidia amb la del Sol. Ara no: la variació de l’eix de rotació de la Terra fa que, en l’actualitat, Sírius aparegui a finals d’agost. Sigui com sigui, durant el període canicular on s’està millor és dins l’aigua. Si se’m pregunta on he anat de vacances, sempre puc dir que les he passades banyant-me a la Costa Brava. Poc o molt, és cert. Sense deixar de pernoctar a casa, els gironins de les comarques interiors podem trobar-nos amb els peus en remull havent fet un trajecte de no pas més d’una hora (o menys!). Jo mateixa m’he banyat en dies alternatius en platges de sorra (Palamós, Sant Feliu...) i pedra (Garbet). És cert que quan surts, el cop de calor és considerable. Un dels secrets és intentar estar a primera línia. Allà sempre hi passa més aire. Això sí, la temperatura de l’aigua també ha pujat molt, i a 27ºC no saps pas si estàs nedant dins d’uns gegants banys termals o a la nostra Mediterrània de sempre. Enguany he tingut sort i arreu on m’he banyat l’aigua l’he trobat sempre neta. Això m’ha permès practicar una afició que tinc des que vaig aprendre a nedar: l’snorkel. La primera vegada que vaig sentir la paraula me’n van haver d’explicar el significat els meus alumnes. Tan fàcil com era dir “ulleres de sota aigua”! Però, és clar, és més llarg. I ja se sap que, amb la calor canicular, més val escurçar i anar per feina.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.