Som 10 milions
Color contra grisor
Igualada inicia la seva setmana de festa major, però més enllà dels tradicionals actes festius, una de les activitats que sempre gaudeixen de més èxit són les visites guiades relacionades amb el patrimoni de la ciutat. En aquesta ocasió, el protagonisme serà per al modernisme igualadí, que ocupa exposicions i altres activitats al llarg d’aquest 2024.
Les rutes per les principals fites del modernisme arquitectònic a Igualada ja es van iniciar el mes de juny i han aplegat desenes de participants. Tots segueixen atentament les explicacions de David Martínez, guia del departament de Cultura de l’Ajuntament, mentre capturen amb els seus mòbils els edificis que es visiten.
El modernisme buscarà “contraposar color a la grisor de les fàbriques”, explica Martínez recordant el caràcter industrial d’Igualada. A més de moltes decoracions interiors, avui ens permeten recordar aquella intenció la façana groga de l’Agència Igualadina, el vermell de la façana posterior de Cal Ratés, els esgrafiats de Cal Baster o la casa edificada per Marià Munguet al carrer de l’Argent. Una recent restauració ha permès recuperar el blau brillant original de la seva façana.
La visita també passa per alguns interiors, com el vestíbul de Ca la Mamita. El color i els esgrafiats permeten fer-se la idea de com de trencadora devia ser l’estètica modernista en la Igualada de principis de segle XX.
La relació entre arquitectes igualadins i barcelonins serà clau en l’arribada del modernisme a la capital de l’Anoia. Amb figures clau com Pere Borràs i Estruch, un adober que va impulsar una exposició de belles arts a la ciutat el 1907, o l’alcalde Joan Serra Constansó, “que planteja una Igualada de segle XX, amb obres publiques com el mercat, l’escorxador i que agafa el modernisme com a bandera d’aquesta nova Igualada, una ciutat de ple segle XX”. Sota el seu mandat es va enderrocar una illa de cases al centre de l’actual plaça de l’Ajuntament, un dels darrers vestigis de l’estructura medieval de la ciutat. Allà s’hi va edificar l’emblemàtic mercat conegut com La Pajarera, una joia enderrocada a la dècada dels 60.
La Primera Guerra Mundial va ser clau en l’eclosió del modernisme a Igualada. Mentre les fàbriques d’Europa estaven aturades, la posició neutral d’Espanya va dur els adobers igualadins a fer fortuna. Martínez explica que molts d’ells es fan cases al passeig Verdaguer, una zona d’eixample de la ciutat. Un modernisme que “no és tan exultant com el de Barcelona”, ens explica.
Els industrials també edificaran fàbriques buscant transmetre estatus a través de l’arquitectura. Un dels exemples és l’adoberia de Cal Sabaté, coneguda popularment com la catedral dels adobers per la seva alçària i aspecte imponent. I quina és la joia de la corona del modernisme igualadí? David Martínez ho té clar: “Cal Ratés i Ca la Mamita podrien estar en un recorregut del modernisme si fossin a Barcelona”. En el cas de Ca la Mamita afegeix que “té una història digna d’una novel·la”. Però aquesta és una altra història.