Autoodi
Acollirem els immigrants en català, però no pas els catedràtics? Aquesta sí que és bona. Fa anys va esdevenir icona de la catalanofòbia la història d'un paleta d'Olot que per entrar a la brigada municipal havia de passar la prova de català, el famós nivell C. Aquell paleta va ser tan famós com ho ha estat últimament Manuel Nevot, de Fincas Nevot de Vilanova i la Geltrú, sancionat per no retolar en català. La llegenda de la persecució lingüística a Catalunya s'engrandeix ara amb el decret del conseller Josep Huguet, que pretén garantir que els nous professors universitaris sàpiguen la llengua del país. I l'enrenou, novament, ha estat notable.
Alguns dels que diuen aspirar a l'Estat propi, com el professor Xavier Sala i Martín, s'han mostrat absolutament indignat per la mesura del govern, pendent d'aprovació i objecte de matisos declaratius per part d'un altre conseller, Francesc Baltasar. Que els mitjans de comunicació que fomenten l'odi a Catalunya s'enganxin al decret Huguet com un argument espanyolista s'entén perfectament.
El que no m'entra al cap, però, és l'obsessió d'alguns contra qualsevol acció de l'executiu de torn. Són capaços de rebutjar mesures que van clarament a favor del país i de la llengua. Perquè tots sabem que cap savi mundial deixarà la universitat catalana per aquest decret. Del que estem parlant és bàsicament de professors vinguts fa molts anys de la resta de l'Estat espanyol i que encara no pronuncien a classe un sol mot en català.
Si anys enrere l'Ajuntament d'Olot demanava al paleta que certifiqués el domini del català, per què no se li ha de plantejar ara als catedràtics que arriben de nou? O és que vénen a Catalunya a oferir docència gratuïta? A més, pel que es veu, el decret no evitarà que cada universitat fixi les condicions d'acreditació del nivell de català dels seus professors. Per tant, la polèmica té menys motiu encara.
La rebequeria de Sala i Martín i d'altres em recorda la reacció contra la llei del cinema. Hi ha una mena de gent que diu que vol la independència però que demostra escassa visió i compromís amb el país. L'autoodi també és transversal.