Indignes de l’uniforme!

La dar­rera roda de premsa de la cúpula d’Inte­rior del govern Ara­gonès va ser, ja ho vaig dir, una ignomínia. Em va tocar molt sen­tir el comis­sari Sallent dir que els mos­sos que aju­da­ven Puig­de­mont eren indig­nes de l’uni­forme. El depar­ta­ment ha difi­cul­tat la feina dels volun­ta­ris tant com ha pogut, però l’endemà que un equip de qua­tre canyes gua­nyi la par­tida a qui comanda divuit mil agents, n’espe­res res­pecte. Ni que sigui per ver­go­nya! Vaig conèixer els pri­mers agents de la dita àrea bàsica poli­cial (ABP) de Brus­sel·les (els mos­sos de l’exili, o mos­sos de Puig­de­mont o mos­sos de Water­loo) el diu­menge 14 de gener del 2018, fa sis anys i mig. Caminàvem amb el meu fill gran cap a la sor­tida de l’aero­port. Era el que ens havien dit que havíem de fer quan el vol aterrés. Algú con­tac­ta­ria amb nosal­tres. Un xicot es va col·locar a la meva dreta. “Veniu de Girona?”, va pre­gun­tar. “Venim de Girona i algú que sap que venim de Girona ha de con­tac­tar amb nosal­tres”, li vaig dir. “Tenim el cotxe cap allà.” Era molt pri­mera hora i la ciu­tat tot just s’aixe­cava. Ens varen por­tar a l’hotel on el pre­si­dent havia fet nit. Al ves­pre, abans de mar­xar, em va sor­tir del cor donar les gràcies a aquells homes que no conei­xia de res. Com m’ha sor­tit del cor totes les vega­des que aquests anys he anat a abraçar el meu amic a Brus­sel·les, Water­loo o la Cata­lu­nya del Nord. Indig­nes de l’uni­forme! A quin món vius, Sallent? No t’estra­nyi que te s’escapés el pre­si­dent!