Raça humana
Desapareguts del mapa
De la mateixa manera que van existir els dinosaures, va haver-hi un temps en què també cohabitava a la Terra una espècie de persones que ara han desaparegut per complet del mapa. S’han esfumat en un obrir i tancar d’ulls, però fa quatre dies hi eren, o potser en fa dos, i dono fe que els hem arribat a conèixer i a tractar de tu a tu. Era un grup incalculable perquè al planeta hi havia una autèntica invasió, molt fàcil de detectar en tant que la seva forma d’estremir-se els delatava. A l’estiu eren francament odiosos perquè posseïen un do que molts ja volien per a ells però els resultava inabastable: mai tenien calor. Però ara s’han extingit i difícilment tornaran a reconquistar l’espai perdut. Són els fredolics, aquells que desconeixien per complet quina forma, olor o sabor té la suor, però que ara i contra la seva voluntat s’han vist obligats a canviar de bàndol. On abans exhibien una mania obsessiva per parapetar-se de la fresca perquè per sota dels vint-i-cinc graus exhibien la seva pell de gallina, ara mostren un impuls desenfrenat per engegar els aires condicionats. On abans reservaven espai per a la rebequeta, fos a la bossa o lligada al coll o a la cintura, ara només pensen a proveir-se d’uns quants vanos que els rescatin de l’infern. Són els que vacil·laven perquè ells sí que podien sortir al carrer a qualsevol hora del dia, i ara es passen l’estiu repetint sense descans que molt aviat morirem tots. Com si els calorosos amb pedigrí no acumulessin anys avisant de l’apocalipsi. Són els que mai veien les orelles als cops de calor i ara foraden els cervells de la resta amb els seus impagables consells de supervivència: camina per l’ombra i beu molta aigua. Crec que s’han buscat moltes explicacions al canvi climàtic quan l’única veritat és que ha resultat un èxit la conxorxa dels calorosos per veure els antics fredolics suant algun dia com porcs.