Conèixer la Història

El meu bon amic, el poeta i crític Sam Abrams, em deia que la identitat d’una cultura, d’un país, d’un poble, com el meu, que és Besalú, es defineix clarament a partir del tracte que es dispensa al seu patrimoni artístic i arquitectònic, que és fruit de la seva Història. Com se’l tracta vol dir com se’l recupera, se’l gestiona i se’l promociona per revalorar-lo. I per a això hi ha d’haver voluntat, política sobretot. I a casa nostra bona part d’aquesta feina s’ha fet a través de mostrar el patrimoni, que sovint és de l’Església, per incentivar el turisme. Això no vol dir, però, que hagis de fer forçosament turisme religiós. És conèixer el passat d’aquest país que s’ha fet a base de comtes, comtes bisbes, abats, abadesses, monestirs i convents. Sense oblidar que també hem crescut gràcies a la presència d’altres cultures, com l’àrab o la jueva, molt influents a Catalunya. Els elements que configuren el patrimoni arquitectònic i monumental s’han convertit en espais culturals que, ben portats, serveixen per mostrar la Història amagada darrere les seves pedres. Soc dels que pensen que, si les vols escoltar, les pedres parlen. Ens diuen coses. Ara, les has de voler escoltar. I això vol dir aturar-te i llegir-les, contextualitzar-les i interpretar el seu paper en aquell paisatge. Que ara siguin un munt de runes no vol dir que aquelles pedres no atresorin un llegat que ens permeti entendre com hem arribat fins aquí. Per explicar el passat que ens doni claus per interpretar el present i ens mostri el camí cap al futur, s’ha de fer sempre des del respecte i el rigor, només així honorem la memòria d’aquells que ens han precedit en l’exercici de viure. Si volem saber què va passar quan nosaltres no hi érem, si hem de satisfer la curiositat del que vol saber, no ha de ser de qualsevol manera. Cal emocionar-lo des del coneixement d’explicar històries per conèixer la Història.