Apunts d’estiu (IV)
Les festes majors dels anys vuitanta són les meves revetlles d’estiu més inoblidables. El ball al carrer desinhibit com a tret identitari i d’absoluta llibertat i la recuperació de la festa popular en la seva màxima expressió de gresca i rauxa van durar un bon grapat d’anys, en saraus que s’allargaven fins a la matinada acompanyats de la música de la Plateria, La Salseta del Poble-sec i altres grups i orquestres similars o més convencionals que s’hi van anar adaptant. Hi ha dues festes majors de l’agost a les quals no fallàvem mai: la de Sant Feliu de Guíxols i la de la Bisbal d’Empordà. Tot i que quan ens ho passàvem més bé era en les festes dels petits pobles del Baix Empordà, amb el ball a la plaça, com ha de ser, i amb l’essència d’un festeig col·lectiu que s’hauria de reivindicar sempre. L’exemple més ajustat al que explico era la festa de Monells.
En la relació de locals simbòlics de l’article anterior vaig deixar per a aquest capítol els de la capital ganxona, ja que, atesa la proximitat amb Llagostera, és un dels llocs que vaig freqüentar més en una època iniciàtica. La discoteca Clipper’s –abans, Can Rius; després, Palm Beach, i avui, un espai malaguanyat– va ser una de les primeres discos on fèiem vida el cap de setmana, juntament amb bars com El Corsari, El Canari, La Cava i el pub Allan’s. Fa anys que no hi vaig: ni festes, ni discos ni bars. Ara bé, si durant l’estiu m’apunto a algun concert del ventall de festivals, sol ser a Porta Ferrada, organitzat per l’Ajuntament i The Project, tot i que hi ha un concurs obert per als propers tres anys. Amb l’incombustible Albert Mallol com a director artístic, és un festival eclèctic, amb diferents escenaris, que aconsegueix atraure tota mena de públic, i pot presumir que és el més antic de tot l’Estat. Hi vam anar a veure Amaral, un directe que teníem pendent. El problema va ser aparcar, tot i arribar més d’una hora i mitja abans. El Guíxols Arena, a Vilartagues, és un recinte amb capacitat per a prop de 6.000 espectadors (en Robe n’hi va concentrar 5.650), però sense infraestructura a l’entorn per poder deixar el cotxe en condicions. Tenint en compte la capacitat de convocatòria de Porta Ferrada, són detalls que l’Ajuntament ha de cuidar més.
