CRÒNICA
La política de les emocions
Pineda trigarà a recuperar-se de la marxa de l’alcalde més carismàtic que ha tingut fins ara. I si en quedava algun dubte, aquesta tarda s’ha acabat d’esvair mentre en Xavier Amor, amb la mà al cor i enmig de l’escenari de l’Auditori, rebia la llarga ovació reservada als grans artistes per part de tot el públic present a la sala. Era el final d’un acte organitzat amb presses, perquè l’anunci que marxava a fer política amb majúscules a la Generalitat es va saber fa poc més de deu dies, però pautat al mil·límetre per aconseguir el resultat esperat. El ple extraordinari de renúncia del cap del govern local s’ha convertit en una gran celebració de culte al personatge on no han faltat ni els convidats il·lustres de l’òrbita socialista –José Montilla, Manuela de Madre, Antoni Fogué–, ni els consellers Dalmau, Romero i Menor, ni alcaldes i regidors de tots els colors del Maresme, ni els representants de les grans associacions locals, ni la Guàrdia Civil. El muntatge, traslladat des de la sala de plens, que no és prou lluïda, a l’equipament cultural annex a la biblioteca Serra i Moret ha obligat a tancar el servei al públic i a blindar-ne l’accés. Un accés que demanava invitació per controlar un aforament que ja es preveia insuficient. Aquells que no han estat convidats, però, han pogut seguir les intervencions des del carrer, on s’havien col·locat cadires i una pantalla gran. Igual que en una final de Champions. El ple ha començat vint minuts tard, perquè a alguns dels principals convidats, consellers del nou govern de la Generalitat, els havia enganxat un embús de trànsit i quedava lleig deixar les primeres files buides. Un cop arribats s’ha donat pas al protocol habitual de les sessions plenàries, amb la diferència que, en aquest cas, els portaveus de les diferents formacions polítiques han ajudat a engrandir la llegenda. Des dels Comuns, passant pel PP –que comparteix govern amb el PSC d’Amor–, ERC i Junts, tots han lloat la figura del ja exalcalde amb més o menys intensitat i amb pràcticament zero crítiques. S’entén que no era el moment més idoni, perquè els assistents no s’ho haurien pres gaire bé, i per això uns discursos en què s’han obviat les mancances de 17 anys de majories absolutes i s’han focalitzat en les nombroses qualitats de l’homenatjat. Com a mostra, de Xavier Amor s’ha dit que era únic, insubstituïble, empàtic, proper, conciliador, sempre amb un somriure als llavis, amb do de gents, senzill, positiu i que deixava un buit enorme en el municipi que seria molt difícil d’omplir. De l’obra de govern, el llegat per fer-ne bandera davant els convençuts i els que no ho estan tant, s’hi ha passat de puntetes i fins i tot ell mateix, en el discurs que ha tancat l’acte, ha afirmat que se li feia difícil triar un projecte perquè “l’important no són les parets, ni la inauguració, sinó allò que passa a dins, el que fa la gent. Aquesta és la màgia d’allò públic”. I aquí ha arribat el moment àlgid de la tarda, perquè l’alcalde que ho ha deixat de ser s’ha obert en canal davant la gent i ha fet allò que millor sap fer: ser humà. I ha parlat de la seva trajectòria política a través de la gent que l’ha acompanyat. De les dificultats per conciliar la vida professional i la familiar, sobretot amb criatures petites com les seves i el suport rebut per la dona. Ha emfatitzat l’orgull de pertànyer a un poble solidari que vetlla pels seus veïns i veïnes, i ha acabat donant les gràcies a tothom. Un discurs basat en el sentiment i en les emocions, el seu espai de confort, on no han faltat les llàgrimes ni les abraçades i on prèviament s’ha projectat un vídeo retrospectiu amb els moments més representatius de tots aquests anys al capdavant de l’Ajuntament. Imatges d’Amor al costat de la gent. Sempre la gent. Xavier Amor ha repetit que no és un adeu, sinó un fins aviat, i ha augurat que el millor encara ha d’arribar a Pineda. Dels presents, n’estic completament segura, ben pocs se l’han cregut.