El col·lapse del PSOE

El PSOE s’esquerda per tres bandes com mai abans. I si s’esquerda el PSOE s’esquerda la columna central de l’Estat actual. Una és l’esquerda produïda pel “finançament singular”. Després del franquisme ha estat l’instrument polític que ha mantingut vertebrat l’Estat, a l’oposició o governant. Reforçant sempre la matriu jeràrquica i radial de l’Estat. Per diluir les reivindicacions nacionals va forçar la creació d’una nova capa administrativa a manera d’un puzle d’autonomies (1979). En realitat van mantenir dues singularitats econòmiques, una de reconeguda, la del País Basc i Navarra, i una altra de no reconeguda, la de la capital de l’Estat, que regeix tot el puzle. El centre de l’Estat s’emporta un percentatge majoritari de tota la despesa estatal. Les singularitats històriques del regne les van uniformitzar amb una mena de màxim comú divisor autonòmic. Forçant una uniformització lingüística, i una frenada econòmica i viària de la perifèria productiva mentre s’engreixava la capital. Ara van esperar la votació d’ERC per posar en joc un altre puzle uniformitzador… La segona esquerda és social causada per la reculada de l’ascensor social. Alguns aprofiten aquest desgavell econòmic i social per a fotre les culpes a la immigració. Però d’altres usen la defensa de la immigració per ocultar la seves responsabilitats. Hi ha uns índexs d’atur elevats, els sous són baixos i els preus s’enfilen. Fer-ho girar tot al voltant de la immigració és evitar les pròpies responsabilitats. La tercera esquerda del PSOE li ve des de dins l’Estat, la lawfare a causa de la llei d’amnistia. El PSOE va perdent suports i credibilitat amb els seus cops de volant. Avançar el congrés no li servirà de res. Ho sabrem aprofitar?