La B com a pantalla

La lluita per l’hege­mo­nia dreta/esquerra dins l’inde­pen­den­tisme és legítima si no és a canvi de des­truir el movi­ment inde­pen­den­tista i d’aliar-se amb l’ene­mic, ja que ales­ho­res es can­via de lluita per una d’intrínse­ca­ment espa­nyo­lit­za­dora. Si algú en va tenir cap dubte, ha pogut veure què passa quan s’ante­posa l’eix dreta/esquerra espa­nyol a l’eix Cata­lu­nya/Espa­nya. Això no vol dir que s’hagi d’igno­rar l’eix dreta/esquerra català; sim­ple­ment mai s’ha de per­dre de vista –com fan els espa­nyols de dre­tes i d’esquer­res– com i amb qui cal fer pac­tes tàctics, i com i amb qui cal fer pac­tes estratègics. Els espa­nyols, mal­grat les seves guer­res vio­len­tes i bru­tes, es posen d’acord ràpida­ment per per­se­guir i repri­mir en grau gore els cata­lans que volen un estat propi. No en va, Pedro Sánchez ha recla­mat pac­tes estratègics a ERC, i malau­ra­da­ment n’ha obtin­gut alguns d’impor­tants. Quan els de Pere Ara­gonès deser­ten de la uni­la­te­ra­li­tat (ara espe­ren el permís del car­ce­ller) seguint el dic­tat de Pedro Sánchez no només blan­que­gen la repressió, indi­quen a l’elec­to­rat que els seus repres­sors esta­ven en el camí cor­recte, i que l’inde­pen­den­tisme s’havia equi­vo­cat. Abraçant aquest marc polític no és estrany que la base que s’hagi ampliat sigui la del PSC i la que s’hagi apri­mat sigui la d’ERC. Cal recor­dar que la dava­llada del suport elec­to­ral d’ERC va pas­sar abans de l’escàndol de l’ERC-B. En el seu congrés, doncs, hi haurà una rec­ti­fi­cació de la renúncia a la uni­la­te­ra­li­tat i altres deri­ves entre­guis­tes o l’ERC-B serà uti­lit­zada com una pan­ta­lla per ocul­tar els seus greus errors estratègics?