Som 10 milions
Fills de la declaració
El català va néixer i s’ha mantingut com una assignatura de caràcter voluntari a l’escola, tot i que de ple dret
A principis d’any, informava en l’espai d’aquest diari que l’1 de febrer es complien quaranta anys de l’acte de la signatura de la Declaració de Mequinensa, en què disset alcaldes de la Franja amb el llavors conseller de Cultura del govern d’Aragó, es van reunir al castell de Mequinensa per formalitzar la defensa de la llengua catalana que es parla a la Franja aragonesa.
Entre els punts que defensava la declaració hi havia incloure en l’Estatut d’Autonomia d’Aragó la conservació i l’estudi de les modalitats lingüístiques del territori i la seva promoció i normalització institucional per part dels ajuntaments que l’havien subscrit, apel·lant al conjunt de la ciutadania, ja que la integració cultural i política d’Aragó no seria possible sense que tots els aragonesos reconeguessin com a pròpia la riquesa cultural i lingüística del territori.
En l’àmbit educatiu, es proposava accelerar els tràmits davant del Ministeri d’Educació i Ciència perquè el català pogués ser ensenyat a les escoles i centres d’ensenyament dels municipis de la Franja. Així, el curs 1984/1985, l’ensenyament del català es va incorporar als dotze centres educatius dels nou municipis de la Franja que ho havien sol·licitat prèviament a través del govern autonòmic. Aquests, segons informava Màrio Sasot a La Vanguardia, van ser: el Pont de Montanyana, Areny de Noguera, Montanui, Bonansa, Fraga i Tamarit, a la província d’Osca; i Favara de Matarranya, Nonasp i Mequinensa, a la de Saragossa. També, el curs 1985/1986, es va iniciar l’optativa de llengua catalana a la llicenciatura de filologia hispànica de la Universitat de Saragossa, i deu anys després es va crear l’àrea de filologia catalana del Departament de Lingüística General i Hispànica, que continua avui dia.
El català va néixer i s’ha mantingut com una assignatura de caràcter voluntari a l’escola, tot i que de ple dret dintre del pla d’estudis oficial, establint-se un màxim de tres hores lectives setmanals. La incorporació d’aquesta assignatura, malgrat ser optativa, no va estar exempta de polèmica generada per part del sector contrari al fet que s’impartís. No obstant això, amb el pas del temps, la seva evolució ha estat favorable. Dels dotze centres inicials en què s’impartia, ha passat a trenta-set actualment, amb un total de 4.150 alumnes el curs 2021/2022, si bé encara hi ha diversos municipis catalanoparlants de la Ribagorça, la Llitera i del Matarranya on no es pot cursar l’assignatura de català.
En els dies d’inici del curs escolar en què ens trobem ara, pròxims al quarantè aniversari d’ençà que el 1984 es van començar a impartir classes de català a la Franja, cal reivindicar el pas tan important que això va representar i la valuosa eina que tots els fills de la Declaració de Mequinensa hem tingut per aprendre a escriure la nostra estimada llengua.