Llibertat de supermercat
D'AVUI.cat
En els indrets on les comunitats lingüístiques coincideixen amb el marc de l'Estat no hi ha discussió: l'ensenyament és en la llengua del país. En els indrets on la història ho ha complicat tot, se sol arribar a una solució de compromís. N'hi ha de diversos tipus, i a Catalunya en tenim una: per raons de domini militar i polític amb 300 anys d'antiguitat, la llengua pròpia no és l'hegemònica ni tampoc l'única oficial. Per això l'ensenyament incorpora assignatures en castellà, a més de les hores del que es considera llengua estrangera, normalment l'anglès.
Però n'hi ha que no estan contents perquè voldrien que l'ensenyament fos en castellà. Simplement. Com que dir-ho així els fa cosa, comencen a parlar de llibertat. M'agradaria veure la cara que farien si milers de pares reclamessin lliurement l'ensenyament en xinès, llengua materna de molts catalans i amb molt de futur. Els descontents intenten no pensar en aquesta possibilitat i reclamen que cada escola triï el seu model lingüístic –deuen imaginar-se que la gent escolliria el que ells desitgen– i que cada pare triï escola (pública) segons el model lingüístic que vol, encara que sigui a l'altra punta de ciutat o de comarca. I arriba la gran metàfora: llibertat per triar escola "igual que es tria supermercat", diuen. Total, és el mateix comprar paper de vàter que educació per al teu fill.