Defensa europea: del dilema al pragmatisme

Us imagineu un món ideal on totes les persones i els pobles convisquessin en pau i cerquessin sinergies per millorar el benestar individual i col·lectiu? Segurament situeu aquest món idíl·lic en l’àmbit de la utopia, perquè la realitat ens marca un altre escenari. La humanitat ha viscut en conflicte des dels seus orígens i, tot i la bona voluntat de persones i organitzacions, el conflicte, el poder i sovint la cobdícia marquen el pas. A l’àmbit europeu venim d’un temps en què la seguretat i la defensa la teníem subcontractada als EUA, que ja li anava bé per controlar l’URSS. Era el temps de la Guerra Freda. Ara estem en una altra situació, amb guerres a Ucraïna i a Gaza, que han alterat la velocitat de creuer de la UE, que ha vist les orelles al llop i ha optat, junt amb els EUA, per fer el que convingui perquè Rússia no guanyi. I ho fa ajudant Ucraïna amb aportacions econòmiques i de material militar. Tot plegat representa per a la UE un canvi substancial, d’àmbit polític amb l’acord unànime dels vint-i-set estats membres, econòmic amb importants aportacions dineràries i increments de pressupostos, i social en haver-ho d’explicar a la ciutadania.

Pel que fa a l’economia s’ha acordat que els estats membres han d’arribar a una despesa en defensa del 2% del PIB, essent actualment la mitjana europea del voltant de l’1,5%. De fet, els estats membres s’han gastat en defensa 240.000 milions d’euros el 2022 (un 12% més que el 2021) i 280.000 milions d’euros el 2023 i hi ha una projecció per al 2024 de 350.000 milions d’euros, fet que demostra l’aposta estratègica de la UE i dels estats membres per una defensa europea emmarcada dins l’objectiu de la UE de potenciar la indústria amb la finalitat de ser autosuficients en sectors estratègics que garanteixin la seguretat i el benestar de la ciutadania europea. Tot això encara agafa més potència amb el nomenament de Kaja Kallas com a alta representant per a la política exterior de la UE, ferma defensora de donar suport a Ucraïna i contrària a Rússia, i a més, tal com va avançar la presidenta de la CE, Ursula von der Leyen, de nomenar un comissari de Defensa, càrrec que fins ara no existia. Altres opcions per incrementar la capacitat en defensa de la UE serien l’emissió de deute comunitari o amb crèdits del Banc Europeu d’Inversions. Veiem, doncs, que el dilema que representava la defensa fa uns anys, actualment, potser més per necessitat que per voluntat, s’ha convertit en una aposta pragmàtica.