L’agenda

El 8 de setembre del 1938, la dibuixant Francisca Rius i Sanuy escriu en el seu diari: “Com que és el sant de la Núria, sembla que la Verge ens ha enviat una mirada carinyosa. En el racionament de peix hem pogut comprar calamars i, a més, a la Cooperativa ens han donat 200 grams de rovellons. L’àpat d’avui serà variat i de més qualitat.” Publicat com a Diari íntim, és un testimoni personal del dia a dia en la rereguarda de Barcelona, “memòries més verídiques que les notícies que porta la premsa i que no diuen res de veritat”, escriu el dijous 1 de setembre. En el diari del 1921, l’escriptora Katherine Mansfield defineix el setembre com “un mes màgic”, “diferent de tots els altres”. Percep en la natura una resiliència, un espurneig: “Sempre hi ha un gust de baia, més que no pas una fragància de flor surant en l’aire.” Hi descriu un despertar diàfan, límpid; un fred bellíssim que contrasta amb l’endormiscament estival, en què tot s’atura. La represa de setembre és una agenda escolar; el dietari o diari íntim inclou observacions, reflexions i propòsits anuals, missions de vida, transcrites en quaderns sense calendaris, respectant els dies en què no passa res, incloent els buits. Llibretes de ratlles o d’un blanc per estrenar que podem adornar copiant les flors orientals de Francisca Rius; majestuosament carnívores, matrius que s’exposen, com ho és l’escriptura personal, la de diari íntim, sense data fixada d’inici, rebel·lant-se a la dictadura de l’agenda de setembre.