Enganys i robatoris a l’autopista

Quan als anys vuitanta del segle passat era redactor de successos, amb en Joan Carles Codolà vam decidir batejar un grup d’assaltats violents que actuaven a les carreteres catalanes com “la banda dels quatre”. Era una manera fàcil de descriure’ls perquè sempre eren quatre els ocupants del cotxe que utilitzaven per cometre les malifetes. Hi havia assaltants que utilitzaven argúcies per fer parar els vehicles per robar a la gent, moltes vegades aprofitant que estaven encantats amb el que els deien, però també van cometre assalts molt violents i fins i tot recordo que hi va haver una persona morta en un furt a una casa. De fet, els periodistes sabíem que no eren pas quatre els assaltants, sinó força més, i teníem localitzada la seva procedència: “Uns senyors de Barcelona”, com recorda Tura Soler que els va batejar el governador civil.

Aquesta periodista al llarg dels gairebé quaranta anys que fa que es dedica al món de la informació policial i judicial va haver d’escriure moltes vegades d’aquesta banda i de la que els va substituir al cap d’alguns anys i que, per la procedència dels seus components, va ser batejada com “la banda dels peruans”. Abans, però, ja havien actuat i els havien batejat de diverses maneres, una de les quals era com “la banda de la destral”, perquè durant algun temps un dels assaltants en portava una per amenaçar les víctimes. La manera d’actuar es va sofisticar però continuava essent molt violenta

Aquest estiu he agafat moltes vegades l’autopista i gràcies a un article del juny de la Tura m’he fixat en els rètols lluminosos que en diversos idiomes –jo els he vist en anglès i francès– alerten als viatgers de fora de l’Estat espanyol que no es refiïn dels estranys. Els alerten que si els adverteixen que tenen un problema al cotxe o una roda punxada poden ser objectes d’un robatori. Don’t trust strangers. No confieu en estranys. Une crevaison, ça pourrait être une arnaque. Una punxada podria ser una estafa, en són només alguns exemples, sempre que els rètols tinguin totes les lletres en funcionament, cosa que no sempre passa, i llavors les alertes són del tot ineficaces.

Tot això m’ha portat a pensar en si els rètols són útils per a la gent que ve de fora de l’Estat. I em pregunto (i potser n’hi ha i jo no els he vist) si n’hi hauria d’haver en català i en castellà, ja que tots som susceptibles de ser enganyats i atracats. Ja ho sé que els pispes busquen cotxes europeus i si pot ser que arribin de vacances, però no m’agrada la imatge que donen aquests cartells, tot i que els puc arribar a entendre. Segurament seria millor que hi hagués policia que els controlés i els detingués. Però, ai, veig que l’any passat hi va haver més de dues-centes persones detingudes. I que després de passar a disposició judicial van ser alliberades. Com els carteristes al metro i a Renfe. Reincidents. Doncs potser caldrà canviar la llei. Els de la destral, els de “la banda dels quatre”, van deixar lloc als peruans, que, al seu torn, l’han cedit, potser sisplau per força, a gent de l’est organitzada i perillosa. Ja ho saben, la mateixa policia diu que no confiem en estranys i que si et punxen la roda, que també passa, quan et paris tanquis les portes i no et refiïs de ningú. Així estem.