L’enamorament

Recordo que el conte era en francès però le coup de foudre, el batec sacsejador que envermelleix les galtes de rosa primavera i quan els ulls tenen llum de l’aurora, va ser per les il·lustracions. La mare va accedir a comprar-me’l tot i dir-me que no l’entendria. Els dibuixos farien el fet, devia pensar jo. La llibreria de Banyoles ja no existeix però encara el conservo: un llibre il·lustrat, preciosista, que explica el pas de les estacions. Un estiu dels meus 20 anys, en Josep Alsius de la llibreria Fòrum em va dir que havia de llegir Edith Wharton. S’havia estrenat feia poc la pel·lícula de L’edat de la innocència però vaig llegir Las costumbres del país. “Què et ve de gust llegir?”, em va preguntar la Irene Tortós de L’Altell, sempre atenta als llibres que ullo. Necessitava un coup de foudre i el vaig retrobar amb les sanefes delicades de l’edició exquisida d’Una dona soltera, de la Wharton, de la col·lecció Petits Plaers de Viena Edicions. Dilluns, la Irene, que sempre espurneja, estava disgustada. Dos instituts banyolins han prescindit de la llibreteria local per als encàrrecs de lectures obligatòries. Ho fa una empresa externa, trencant-se així un fil molt important però que és massa fi, massa dèbil, i ni la militància whartoniana pot fer res per evitar que s’esfilagarsi. No és només el comerç local que hi perd, sinó l’hàbit lector, quan ha de créixer, una baula que res té a veure amb fer caixa. Però fa temps que tot és fer caixa, també els enamoraments.