Estem destinats a fracassar en parella?

Es podria dir que sí, perquè l’ésser humà està destinat a canviar, i per tant, la nostra parella d’avui, potser demà ja no ens agrada, ens avorreix, o ja no ens omple com al principi, perquè ha canviat i nosaltres també ho hem fet.

La passió dels primers mesos se’n va, la novetat deixa de ser novetat i què ens queda? Ens queden tots els somnis complerts, o per complir, però de vegades, tot i així, tot es dilueix i ens quedem amb les mans buides.

No existeix la parella perfecta, és una il·lusió, és impossible no tenir crisi estant en parella; tenim la boja idea que estar en crisi és negatiu, però en realitat són oportunitats per a la nostra parella, ens recorden que els acords s’han de renovar, que ja han quedat caducs, és temps de canvis, per a dues persones noves, que ja es coneixen de fa molt de temps.

Només aquells que creuen que l’amor val la pena, malgrat tot, ho tornaran a intentar, sinó que començaran una història nova, amb un desconegut idealitzat, que els tornarà la passió perduda, fins que es torni a gastar una altra vegada.

La maduresa emocional és adonar-se que aquesta roda tornarà a girar, i que tard o d’hora, tornarem a estar a la mateixa posició; què farem llavors?

Que potser no val la pena renovar acords, tornar a conèixer una altra vegada la nostra parella, donar-nos l’oportunitat de retrobar-nos?

Si tard o d’hora, estiguem amb qui estiguem, estarem al mateix punt.

Val la pena tornar-ho a intentar? Val la pena intentar-ho tot, fins que es tingui el convenciment que ja no es pot fer res i llavors passar el dol, depurar-se per no posar-hi crosses que omplin el buit d’una parella, que per haver canviat ja no ens agrada.

Estem destinats a fracassar en parella fins que tinguem la maduresa suficient de saber què és el que volem, què és l’amor en parella i què és el que en realitat estic disposat a fer per ser i fer feliç l’altre, després d’invertir anys junts.

Malauradament la maduresa de vegades no és compartida, potser un madura abans, un altre després, l’amor és l’art de la coincidència, del treball en conjunt, és una il·lusió que tard o d’hora esdevé real.

No hi ha una recepta, perquè cada parella és un món; quan hi ha una crisi a la parella, sempre recomano fer teràpia de parella, sigui per fer-la servir com a eina per al retrobament, o per gestionar un final ben fet, i sobretot, amb el respecte i afecte que cada part es mereix.